26 d’oct 2020

Anar al contingut

VIOLÈNCIA AL PAÍS AFRICÀ

La violència gihadista situa Mali en el camí de l'Iraq

La proliferació de grups gihadistes ha convertit el país africà de la regió del Sahel en un autèntic polvorí en què com passa al país àrab, actuen suïcides i es perpetren atemptats amb cotxes bomba

Beatriz Mesa

La violència gihadista situa Mali en el camí de l'Iraq

STRINGER

L'últim jove entregat a la bogeria de qualsevol acció en qualsevol lloc i moment era un noi de l’ètnia peul del nord de Mali, considerada de rang inferior dins de l’escala comunitària de la regió, tot i que els peuls en altres moments de la història saheliana van arribar a aixecar un imperi fort que va contribuir a la propagació de l’islam a l’Àfrica Occidental.

Potser, la submissió peul a l’esclavitud àrab i tuareg explica per què aquesta ètnia abunda en les files de les organitzacions armades de naturalesa gihadista al Sahel. És com si volgués venjar-se del vassallatge i ho fa enrolada en grups insurgents com Ansar Dine (defensors de l’islam), encapçalat pel tuareg Iad el-Gali, un delirant personatge amagat en un punt fronterer entre Algèria i Mali, on té establerta una sofisticada estructura armada aixecada en l’última dècada gràcies al contraban, el narcotràfic i els segrestos.

El jove peul va ser venut per la seva família al grup de Gali per uns 1.500 euros. Probablement, el xaval ignorava que acabaria abatut en la mateixa operació terrorista que va emprendre contra un resort turístic a Bamako i va acabar amb la vida de dues persones el juny passat. La capital maliana, que per primera vegada està en el centre de la diana gihadista, ha deixat de ser un lloc tranquil que reunia centenars de turistes disposats a recórrer en camell el desert i descobrir el patrimoni mil·lenari de Gao o Tombouctou. Des que França va declarar la guerra als grups gihadistes al nord de Mali el 2013 i hi va enviar els seus soldats, segons el discurs oficial amb l’objectiu de recuperar la integritat territorial del país, la inseguretat és creixent en els quatre costats del país. 

Lluites fratricides

La violència s’ha estès cap al centre i el sud, amb difícil remei per part d’un Estat gairebé fallit que és incapaç de materialitzar un acord de pau amb els grups insurgents secessionistes que, al seu torn, estan embolicats en lluites fratricides per un repartiment territorial que els suposi continuar extraient beneficis de les rutes del narcotràfic. El bany de sang setmanal acostuma a ser la tònica a les ciutats del nord de Mali, on un morter fa saltar pels aires un vehicle dels cascos blaus de les Nacions Unides o una emboscada de milícies armades contra l’Exèrcit malià a la regió del nord de Mali destrossa per sempre les famílies de militars assassinats que ni tan sols han entès quina és la seva lluita.

«L’Exèrcit és un mitjà de vida per a nosaltres. Els militars (de l’ètnia negra bambara) no coneixem el nord i no estem preparats per enfrontar-nos als grups armats àrabs, tuaregs i d’altres tribus», comenta un jove soldat a EL PERIÓDICO. Els segrestos, ja no només d’occidentals sinó també de combatents malians de qualsevol de les files armades enfrontades, dificulten trobar una solució en un país sacsejat per narcos gihadistes, secessionistes i avariciosos actors estatals.

Amb la presència francesa a Mali, però també a tota la regió del Sahel, s’han donat nous arguments a la construcció de la retòrica clàssica en la nebulosa gihadista sobre la «lluita contra l’enemic invasor». També ha influït l’apatia dels joves àrabs, tuaregs, peuls o songhais, sacsejats per l’escassetat d’oportunitats en terres desèrtiques. La figura del suïcida no es coneixia, igual com els cotxes bomba, propis de l’escenari iraquià. Ara hi són habituals.

«El rentat de cervell ha fet que els joves plorin i cridin buscant morir per una causa divina. Són menors. A vegades, els pares intenten recuperar-los però ja no volen tornar a casa seva. Quan jo integrava l’organització de Mojtar BelMojtar hi havia un home, Mohammad Ould Naqat, encarregat de reclutar joves sahrauís, malians i del Sudan, i per als quals preparava cinturons explosius», explica el penedit M’Bareck Ould Ahmed.

Noves milícies

La nova guerra de França a Mali ha generat reclutes addicionals a la ideologia gihadista encarnada en els grups d’Ansar Dine, AQMI, o el Front d’Alliberament de Macina, però també als grups armats rivals de tendència secessionista (GATIA, MAA, MSA, MNLA….). No només segueixen en teritori malià, sinó que s’han desintegrat en noves milícies per protegir els seus interessos econòmics perquè la milícia és la tribu i la tribu és l’espai sota la seva influència per on transiten els comandos del crim organitzat.

Una equació complexa que resumeix la realitat saheliana: poder i diners. «L’esclat del conflicte del 2012, quan els insurgents van intentar apropiar-se de tot el nord de Mali, i la posterior intervenció internacional han provocat un augment d’enfrontaments, la destrucció d’una societat de valors i jerarquitzada. En l’actualitat, tots contra tots», diu el periodista àrab de Tombouctou Houssein Ould Sad, que assegura que no hi ha home com cal a Mali sense una arma que li ofereixi protecció personal i estatus. «L’arma ha permès la creació de grups de bandidisme, delinqüència i el que sigui per sobreviure», afegeix.