L'Exèrcit frena l'assalt a una caserna militar a Veneçuela

El que va semblar ser durant unes hores de rumors i fantasies una rebel·lió militar al cor de Veneçuela, va acabar sent una acció armada protagonitzada per un grapat d’homes amb uniformes de l’Exèrcit que va ser ràpidament neutralitzada. El grup, d’unes 20 persones, el dirigia l’excapità de l’Exèrcit Juan Caguaripano, considerat per les autoritats un desertor des de fa tres anys. «Fa una setmana els vam guanyar amb vots i avui hem hagut de guanyar-los amb bales», va dir el president del país, Nicolás Maduro.

L’acció, que va ser ràpidament avortada i que va acabar amb un mort i un ferit greu, va començar quan el grup de Caguaripano va assaltar la 41 Brigada Blindada situada al Fuerte Paramacay, pròxim a la ciutat de Valencia, a 172 quilòmetres de Caracas. Una vegada dins, Caguaripano i els seus seguidors es van declarar, a través d’un vídeo que van penjar a internet, en «legítima rebel·lia» contra «la tirania assassina» de Maduro.

Parlant a la càmera i envoltat dels seus homes, l’exoficial va expressar el propòsit de contribuir a restablir l’«ordre constitucional» i a la formació d’un «Govern de transició». «Això no és un cop d’Estat», va assenyalar, sinó una «acció civicomilitar» per  «salvar el país de la destrucció total, per aturar els assassinats» de joves i familiars.

Poc després de donar-se a conèixer el vídeo, centenars de persones es van concentrar als voltants de la base militar per manifestar el seu suport als rebels i cridar consignes contra el president Maduro.  La Guàrdia Nacional va fer front a la protesta amb gasos lacrimògens.

«Des de fa temps sostinc que les Forces Armades per dins són un formiguer», va dir el diputat de l’opositora Mesa d’Unitat Democràtica (MUD), Henry Ramos Allup, poc abans que forces de l’Exèrcit posessin fi a l’aventura de Caguaripano. La Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) va assenyalar que «l’atac terrorista paramilitar» va formar part d’una «operació propagandística» amb plans desestabilitzadors.

Segons la FANB, l’«oficial subaltern» que anava al capdavant havia sigut separat de la institució fa tres anys «per traïció a la pàtria i rebel·lió» i era a Miami sota «protecció». Les persones que el van acompanyar i van ser detingudes són civils. «Han confessat haver sigut contractats als estats Zulia, Lara i Yaracuy per activistes de l’extrema dreta veneçolana en connexió amb diferents governs estrangers».

Part del grup va aconseguir «sostreure algunes armes i estan sota intensa recerca per part d’organismes de seguretat de l’Estat». La FANB, va afegir, «continua incòlume, unida monolíticament» i recolza «de manera incondicional» Maduro «així com la seva iniciativa Constituent i la Revolució Bolivariana»

SOLUCIONS

Abans d’acabar la seva declaració amb les consignes «¡Chávez viu... la pàtria segueix!» i «¡Independència i pàtria socialista!», la FANB va exhortar els veneçolans a «trobar les solucions als problemes que ens afecten en el marc de la legalitat» perquè «un país no es construeix amb violència ni ressentiment, sinó amb justícia i cooperació». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Diosdado Cabello, un dels homes forts del chavisme, va ser més explícit i va advertir els que busquin fissurar la FANB que «s’estavellaran amb la moral» dels seus integrants. «Rebutgem els atacs a la nostra gloriosa FANB i ens solidaritzem amb el seu esperit imbatible! La unió civicomilitar és suport de la pàtria!», va dir la presidenta de l’Assemblea Nacional Constituent, Delcy Rodríguez.

CAVALL DE TROIA

A mesura que la crisi econòmica i política creix han augmentat les crides fetes per l’oposició als militars perquè prenguin partit pels reclams del carrer. El president Maduro va avisar aleshores del perills d’un «cavall de Troia» dins de les FANB. «El deure de les Forces Armades és atendre el clam de la societat. Treballar per depurar la seva imatge. Reconnectar-se amb el criteri del bé comú i la voluntat general», va assenyalar el periodista veneçolà Alonso Moleiro. Per ara, una divisió al front militar que sosté el president no troba padrins.