... mentre la comunitat tàrtara pateix persecució i assetjament policial

Ningú sap ben bé quants són, ni quants seran els anys vinents. Van començar a arribar a la península de Crimea a partir del segle XIII, i fins a finals del segle XIX conformaven el seu grup ètnic més nombrós. El 1944 van ser deportats per Ióssif Stalin de forma col·lectiva a l’Àsia Central, després de ser acusats de col·laboracionisme amb l’ocupació nazi, un exili –denominat Surgünlik en la seva llengua– que va causar desenes de milers de morts per fam o malalties. Són els tàrtars de Crimea, la majoria dels quals s’oposen a l’annexió del territori, fa més de tres anys, per la Federació Russa, i són objecte des de llavors d’abusos policials documentats per les oenagés.

Segons un informe d’Amnistia Internacional difós el desembre passat, «les autoritats, en els seus esforços per acabar amb els últims vestigis d’oposició a l’annexió, han fixat com a objectiu prominents activistes individuals» de la comunitat tàrtara. La palanca judicial que fan servir per a això és «l’obertura de casos criminals sota la legislació russa contra el terrorisme i l’extremisme», i concretament els acusen de «pertànyer a Hizb-u-Tahrir, una organització proscrita a Rússia», que, tot i això, abans de l’annexió, era legal i desenvolupava les seves activitats de forma pacífica a Ucraïna.

Nariman Jelal, vicepresident del Majliss, l’òrgan d’autogovern dels tàrtars il·legalitzat per Moscou sota l’acusació d’«extremisme», és un dels líders de la comunitat tàrtara que sent la pressió policial. Després de l’exili forçat dels dos anteriors presidents de l’assemblea comunitària –Refat Txubàrov i Mustafà Jemiliev–, s’ha convertit en un dels principals dirigents en llibertat de la institució. El març passat, va ser interrogat durant dues hores pel Centre de Combat contra l’Extremisme, després de concedir una entrevista a un mitjà ucraïnès en què va ser identificat com a vicepresident de la vetada assemblea tàrtara.

"REGISTRES COL·LECTIUS"

«De forma regular, un o dos cops al mes, la policia fa registres col·lectius (en domicilis de tàrtars) i deté diverses persones», denuncia Jelal a EL PERIÓDICO en un restaurant de cuina tàrtara a Simferopol, amb la cançó ucraïnesa '1944', guanyadora a Eurovisió 2016, com a música de fons. El tema parla precisament del desterrament col·lectiu tàrtar en els anys 40. «També sovint es porten a terme operacions policials als mercats; acostumen a detenir la gent que té una cara més semblant a la dels musulmans; se’ls emporten, encara que presentin el passaport», denuncia.

Unes vintena de persones continuen detingudes sota acusacions que Amnistia considera «molt qüestionables». «Quatre d’ells», afirma Jelal, han rebut condemnes «d’entre cinc i set anys de presó» en processos «sense garanties». Les vistes judicials s’han celebrat fora de la península, fet que Amnistia considera una violació del dret internacional humanitari, ja que segons la Quarta Convenció de Ginebra, un «poder ocupant» no pot transferir presos fora del territori ocupat. Solament una desena de països, entre ells Síria, Corea del Nord o el Sudan, han reconegut l’annexió.

Notícies relacionades

Els russos de Crimea abracen amb fervor el nacionalisme de Putin....

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les autoritats semblen impulsar la narrativa de vincular la comunitat tàrtara amb l’extremisme islàmic, malgrat que, segons Jelal, «a Crimea viuen desenes de milers de tàrtars i en cap cas se n’ha detingut cap intentant cometre un acte terrorista».