Els russos de Crimea abracen amb fervor el nacionalisme de Putin....

Una intensa activitat, impròpia d’una jornada festiva, es pot constatar des de primera hora del matí al centre de Simferopol, capital de Crimea, península annexionada per Rússia el 2014.

Famílies senceres dinant acompanyades de nens endiumenjats que porten banderes russes; infants amb una mà agafada a la de la seva progenitora i l’altra subjectant un globus amb els rivets d’un caça militar rus i pintat amb la insígnia tricolor; petits comerços on es posen a la venda samarretes amb la cara estampada del president Vladímir Putin, acompanyada de diverses inscripcions en rus, com ara 'Putin vsegdá prav' (Putin sempre té raó), 'Vova reshaet vsió' (Vova –diminutiu de Vladímir– ho decideix tot); parades ambulants on homes sense fortuna despleguen pasquins i estendards del partit oficialista Rússia Unida amb el perseverant plantígrad, emblema d’aquesta formació política.

A finals de la primavera, el calendari laboral rus compta amb diverses festivitats dedicades a l’enaltiment de la nació russa: 1 de maig, Dia del Treballador; 9 de maig, Dia de la Victòria sobre l’Alemanya nazi; 12 de juny, Dia de Rússia, equivalent a la seva festa nacional. I tots aquests dies festius constitueixen una nova ocasió perquè el gairebé milió i mig de russos que viuen a Crimea, segons dades d’un cens ucraïnès del 2001, renovin el pacte de lleialtat que van rubricar amb el Kremlin fa tres anys, quan aquest va desplegar al territori, encara sota sobirania de Kíev, milers d’homes de verd, en realitat membres de les Forces Especials. 'Manu militari' encara que gairebé sense víctimes, van aconseguir el control de les institucions i les seus oficials de la península, i van permetre la celebració d’un referèndum unilateral de secessió que va culminar amb la plena integració a Rússia del territori, dividit en dues entitats administratives: la República de Crimea i la ciutat federal de Sebastopol.

UNANIMITAT SENSE FISSURES

Més de 36 mesos després d’aquells fets, una unanimitat sense esquerdes presideix totes i cada una de les valoracions dels russos crimeans sobre l’annexió. I malgrat el temps transcorregut i alguns inconvenients que han començat a aparèixer, el fervor nacionalista no mostra símptomes d’esgotament o remissió entre la població russa.

«Aquí tots estem d’acord amb la unificació, i qui no ho estigui, per favor, que se’n vagi a Ucraïna», apunta Vladímir, aixecant el to de veu cap al final de la seva contundent resposta.

 Alekséi, antic membre dels cossos de seguretat ucraïnesos que es van enfrontar als manifestants a Kíev entre el 2013 i el 2014, ha fet seva, al cent per cent, la narrativa que es defensa des del Kremlin i els canals de televisió russos. «¡El meu pare no va lluitar en la segona guerra mundial perquè ens acabin envaint els feixistes, que és el que eren els manifestants!», recorda.

En un to més assossegat, Denis justifica la incorporació a Rússia destacant algunes diferències que separen russos i ucraïnesos, entre les quals no falten algunes consideracions patriòtiques. «A Ucraïna no se celebra el Dia de la Victòria com a Rússia; per a nosaltres, és una data sagrada».

Segons Vladímir, Alekséi i Denis, o tot són avantatges, o aquestes superen de llarg les pegues. «Les carreteres estan molt més bé, es nota que hi ha un Govern que hi inverteix», assenyala Alekséi. «Fa uns mesos em van operar a l’hospital i no vaig haver de pagar res», comenta Denis.

Com a inconvenients, tots destaquen l’elevada inflació, que ha convertit en prohibitiu per a moltes butxaques locals sopar en un restaurant o sortir a locals d’oci, circumstància provocada per la importació, via marítima, de tot el que es consumeix al territori. Però fins i tot per a aquesta contrarietat s’entreveu un futur millor: «Tan bon punt el pont s’hagi construït, els preus baixaran», explica un dels enquestats, en referència a una faraònica passarel·la per a cotxes i trens que Rússia construeix i que, un cop acabada, travessarà l’estret de Kerch i unirà el territori amb la regió russa de Krasnodar.

VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA

Notícies relacionades

... mentre la comunitat tàrtara pateix persecució i assetjament policial

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Una serpentejant carretera que primer descendeix i després voreja un imponent penya-segat cobert de pins i frondosa vegetació mediterrània separa la principal urbs crimeana del balneari de Ialta. Encara que l’exaltació nacionalista de Simferopol remet en aquesta ciutat turística, presa en aquest pont primaveral per visitants procedents de moltes regions de Rússia, els ressons de la tensió existent entre Ucraïna i Rússia sí que s’hi deixen sentir. Per la megafonia municipal, una veu impersonal adverteix reiteradament els ciutadans del perill de «terrorisme» i els demana que comuniquin «a les forces de l’ordre» qualsevol acte sospitós. Moscou ha acusat Kíev de preparar «actes de sabotatge» a Crimea, i s’estén la psicosi d’atemptats.

Els voltants de Ialta, envoltats de mansions de l’època tsarista i hotels amb vistes fastuoses, semblen un destí idíl·lic per passar-hi unes vacances, i un lloc llaminer per a inversions dels operadors turístics. Amb una excepció: les targetes de crèdit internacionals no funcionen per les sancions internacionals decretades després de l’annexió.