INFORME

Amnistia denuncia la "mort civil" de més de 100.000 funcionaris purgats a Turquia

Les purgues massives i indiscriminades han afectat més d'un milió de turcs i han sacsejat el sistema judicial, educatiu i sanitari del país eurasiàtic

undefined38517570 a turkish man examines a copy of the opposition sozcu newspa170521221637

undefined38517570 a turkish man examines a copy of the opposition sozcu newspa170521221637 / Burhan Ozbilici

2
Es llegeix en minuts
Javier Triana
Javier Triana

Periodista

ver +

Amnistia Internacional (AI) alerta de la «mort civil» de més de 100.000 funcionaris acomiadats del servei públic a Turquia en les purgues que van seguir el frustrat cop d’Estat del 15 de juliol de l’any passat i pels mecanismes creats pels decrets de l’estat d’emergència declarat cinc dies després i encara en vigor sota pretext antiterrorista.

    «A causa de l’estigma de ser etiquetat com a terrorista sota els decrets, molts no han pogut trobar feina. Altres, amb la família, han perdut l’allotjament i l’accés a la sanitat derivats dels seus llocs de treball. Tenint en compte la impossibilitat de guanyar-se la vida a Turquia, se’ls ha impedit als funcionaris acomiadats que busquin feina a l’estranger, ja que els decrets (de l’estat d’emergència) detallen la cancel·lació dels passaports», explica l’informe d’AI, titulat Sense final a la vista: futur negat als funcionaris purgats a Turquia.

    El document –que parla de l’acomiadament de «militars, agents de policia, mestres, metges, professors universitaris i gent que treballava en totes les capes de l’administració central i local»– recull una total de 61 entrevistes amb afectats, oenagés i Govern fetes entre el desembre del 2016 i l’abril del 2017 i recomana a l’Executiu turc que acabi amb els acomiadaments arbitraris i imposi sancions administratives només per motius legítims.

    Per AI, encara que l’objectiu principal de les purgues eren els seguidors del clergue Fetullah Gülen (a qui Ankara acusa d’estar al darrere del cop), «és clar que un grup molt més gran de persones» s’ha vist afectat. Els entrevistats per AI, així com els protagonistes dels casos documentats per EL PERIÓDICO, coincideixen que a cap d’ells no els han donat accés a les proves dels seus presumptes delictes ni possibilitat de recórrer les decisions per vieslegals. «Si soc una terrorista, ¿per què només m’acomiaden i no em fiquen a la presó?», ironitzava fa mesos una afectada a qui el seu acomiadament i els suposats vincles terroristes li van ser comunicats a través d’un missatge de text.

Notícies relacionades

    

SOLDAT / «Era un soldat combatent el terrorisme», diu a AI de manera anònima un militar acomiadat. «Anava a operacions a les muntanyes. (...) Feia una feina que ningú volia fer però la societat em considerava un heroi. Ara em veuen com un terrorista i un traïdor». Tots sospiten que els seus acomiadaments es deuen a la seva oposició «real o suposada» al partit governamental, l’AKP.