Macron rebutja Valls per a les legislatives però li deixa el camp lliure en la seva circumscripció

Emmanuel Macron ha optat per una decisió salomònica per tancar l’espinós tema de la candidatura de l’ex primer ministre, Manuel Valls, en les eleccions legislatives del mes de juny. Valls havia anunciat dimarts la seva intenció d’unir-se al moviment La República en Marxa per ser investit candidat, però l’equip del nou president francès va refredar ràpidament les seves aspiracions recordant-li que s’havia de sotmetre a les mateixes regles que els altres.

El procés de selecció de candidatures en el partit de Macron és molt similar al que se segueix en les contractacions de l’empresa privada. S’ha de presentar un currículum, sotmetre’s a una entrevista i complir una sèrie de requisits. Valls no en compleix un perquè ha sigut parlamentari durant tres legislatures seguides i, per tant, no serà investit candidat per la formació del president.

Però per no humiliar-lo ni oferir la sensació d’acarnissament amb l’ex primer ministre, La República en Marxa no presentarà cap candidat a la circumscripció d’Evry, localitat del sud de París de la qual Valls va ser alcalde i en la qual farà campanya per a les legislatives.

«No se li tanca la porta als nassos a un ex primer ministre que vol unir-se a nosaltres», va explicar ahir  el secretari general del partit de Macron, Richard Ferrand, al presentar una primera llista de 428 candidats als comicis del juny.

UN HOME LLIURE

«Celebro aquesta decisió. Actuaré per tant com un home lliure però amb una clara identitat política –republicana, progressista, d’esquerres– reivindicada i assumida», va reaccionar Valls al seu compte de Twitter.

En la llista de La República en Marxa hi ha el mateix nombre d’homes que de dones; el 52% procedeix de la societat civil i només el 5% són parlamentaris sortints: 24 diputats socialistes. Des del mes de gener, la formació ha rebut 19.000 sol·licituds, que s’han tractat seguint cinc principis: renovació, paritat, honradesa, pluralisme polític i coherència. La raó de ser d’En Marxa!, va recordar Ferrand, és «refundar» la vida política per «transformar» el país.

El primer acte d’aquesta refundació va ser la victòria en les eleccions presidencials i el segon serà la batalla de les legislatives que tenen lloc en dues voltes l’11 i el 18 de juny. L’objectiu de Macron és que l’etiqueta La República en Marxa aconsegueixi la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional. Per fer-ho possible haurà de comptar amb tot l’espectre ideològic que va del centredreta al centreesquerra. Fins ara ha aconseguit dinamitar el Partit Socialista, fracturat com no ho havia estat mai i víctima de nombroses fugues cap a l’òrbita Macron.

El seu pròxim pas serà provocar la implosió d’Els Republicans emportant-se’n sectors pròxims a Alain Juppé i Bruno Le Maire. Tant l’alcalde de Bordeus com l’exministre d’Agricultura de Nicolas Sarkozy estan disposats a col·laborar amb Macron, però el seu cap de files en la campanya de les legislatives, François Baroin, creu que el seu partit pot tenir majoria a l’Assemblea i forçar una cohabitació.

EL PRIMER MINISTRE

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Si a la llista de candidats presentada ahir hi falten 149 noms per completar les 577 circumscripcions és perquè Macron confia a aconseguir la setmana que ve el suport de juppeistes i lemairistes. Molts conservadors temptats d’unir-se al nou president posen, no obstant, una condició prèvia: nomenar un primer ministre de la seva família política. El nom de l’alcalde d’Havre, Edouard Philippe, d’Els Republicans, és un dels que sona per ocupar Matignon, però el nomenament del primer ministre serà posterior a l’acte de traspàs de poders a l’Elisi d’aquest diumenge a les 10.00 hores.

«Continuem negociant en determinades circumscripcions. D’aquí a dimecres [quan se celebra el primer consell de ministres del nou president] hi ha espai per a la recomposició del paisatge polític francès», va dir Ferrand.