CAP A LA SEGONA VOLTA A FRANÇA

Hollande adverteix a Macron que encara no ha conquistat l'Elisi

El favorit en els sondejos triga a reprendre la seva campanya mentre Le Pen llança una ofensiva per ampliar la seva base electoral

undefined38179871 french president francois hollande attends a ceremony honour170425213326

undefined38179871 french president francois hollande attends a ceremony honour170425213326 / BERTRAND GUAY

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

El front republicà per tallar el pas a la ultradreta en la segona volta de les presidencials franceses del 7 de maig vinent corre el risc de ser menys sòlid que el de fa 15 anys, quan el conservador Jacques Chirac va vèncer el líder del Front Nacional, Jean Marie Le Pen, amb el 82% dels vots. Malgrat les dificultats per ampliar la seva base electoral i forjar aliances, Marine Le Pen no dona res per perdut i en els 12 dies de campanya que la separen de la votació final s’ha proposat desafiar els sondejos que li auguren una derrota.

    

Sense prendre’s ni un dia de descans, la líder del Front Nacional s’ha llançat a la conquista de dos menes d’electors: els de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon que poden sentir-se atrets pel seu discurs altermundialista i els del conservador François Fillon, identificats amb les seves tesis sobiranistes.

    

Per donar una imatge d’obertura, Le Pen ha recorregut a l’estratagema de renunciar temporalment a la presidència del Front Nacional per presentar-se només com a candidata a l’Elisi. A més a més, ha multiplicat els atacs contra el seu rival, al qual considera el representant de les elits i «partidari d’una globalització salvatge i de la immigració massiva».

ENQUESTES

L’última enquesta d’Ifop atorga a Le Pen una intenció de vot del 39% i dona la victòria a Emmanuel Macron, amb el 61%. Però el candidat d’En Marxa! no ha arribat encara a l’Elisi i ahir el president François Hollande li va fer una seriosa advertència. «Convé ser extremadament seriós i pensar que no hi ha res guanyat, perquè el vot es conquista», va dir durant un desplaçament a l’oest de França.

    

El president creu que el principal repte a la segona volta és impedir que el vot del Front Nacional segueixi creixent. «Per al país no és el mateix que l’extrema dreta obtingui el 20%, el 30% o el 40%», va alertar. La veu d’Hollande s’uneix a la de l’aliat centrista de MacronFrançois Bayrou, que ha aconsellat al jove exministre d’Economia fer campanya fins al final i evitar l’immobilisme.

    

Durant aquests dos últims dies, Macron ha sigut criticat pel to triomfal del seu discurs de diumenge després de conèixer el resultat de la primera volta i la celebració de la victòria a La Rotonde, un mític restaurant chic de Montparnasse, com si ja hagués conquistat la presidència de la República.

  

 La imatge no ha sigut positiva, perquè recorda la de Nicolas Sarkozy el 2007 celebrant el seu triomf al luxós restaurant Fouquet’s amb un nodrit grup de poderosos empresaris francesos.

  

 «No he pensat mai que estigués guanyat. S’ha de lluitar i explicar. I és el que faré, seguir lluitant per defensar fins al final el camp dels progressistes», va respondre Macron ahir quan se li va preguntar per les paraules del president.

    

Notícies relacionades

El candidat  va defensar la seva estratègia i el ritme escollit per a la campanya de la segona volta. La seva intenció és aconseguir una àmplia adhesió al voltant del seu projecte, més que ser elegit per defecte o com a conseqüència del rebuig al Front Nacional. Per a això, l’exbanquer de 39 anys haurà de donar resposta al ma-lestar de la França rural, desindustrialitzada i pessimista, en què triomfa el discurs populista de Le Pen.

LEGISLATIVES

L’aposta de Macron passa també per preparar el terreny de les  legislatives –que se celebraran al juny– per aconseguir una majoria a l’Assemblea Nacional i evitar arribar a l’Elisi com a ostatge de la dreta, que, després de la derrota de François Fillon, té en el seu punt de mira conquistar el palau de Matignon (seu del primer ministre). No aconseguir aquesta majoria parlamentària l’abocaria a un Govern de coalició o, el que seria pitjor per a ell, de cohabitació.