ATEMPTAT A LA SEGONA CIUTAT DE RÚSSIA

L'extremisme islàmic s'estén per l'Àsia central

L'atemptat al metro de Sant Petersburg va ser comès per un noi del Kirguizistan que vivia a Rússia i havia adquirit la nacionalitat

La debilitat de les exrepúbliques soviètiques asiàtiques, juntament amb la dura repressió policial i la falta de perspectives, atien la penetració radical a la regió

lpedragosa37916247 petersburgo170403214902

lpedragosa37916247 petersburgo170403214902 / STR

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Era un noi moreno, de cara rodona aspecte asiàtic, un de tants nois de trets no eslaus que transiten diàriament pels passadissos del metro o viatgen amb autobús a les grans ciutats de Rússia. Moments abans de fer esclatar la seva càrrega explosiva, vestia un anorac de plomes de color vermell ataronjat, tenia el cap cobert per una gorra de color blau elèctric, i carregava una motxilla a l’esquena.

Es tracta d’Akbarzon Jalilov, nascut a Osh, a la república exsoviètica del Kirguizistan, fa 22 anys i identificat oficialment com l’autor material de l’atemptat  que dilluns va segar les vides de 14 passatgers al metro de Sant Petersburg i va provocar ferides de diversa consideració a una cinquantena.

D’acord amb els investigadors russos, aquest mateix suïcida que va detonar el seu artefacte casolà al tercer vagó d’un comboi que transcorria entre les estacionsPlaça SennaiaiInstitut Tecnològichavia dipositat poc abans en una altra parada del metropolità, la de Plaça Vosstania, una bossa amb material explosiu.

HIPÒTESI DE L’AUTORIA

La identitat del suïcida permet descartar ja algunes hipòtesis que s’estudiaven sobrel’autoria de l’atemptat, malgrat que encara no s’ha produït cap reivindicació, en particular la d’un atac relacionat amb el conflicte que es desenvolupa alCaucas rus entre radicals islàmics il’Estat rus. Guanya punts, en canvi, la possible autoria de l’autoproclamat Estat Islàmic, ja sigui mitjançant un 'llop solitari' inspirat des de la distància, ja sigui mitjançant un atac planejat i organitzat pels ultraradicals.

Tots aquests fets posen en relleu un problema que els investigadors i experts des de fa temps han identificat: la radicalització dels moviments islamistes a l’Àsia central i la creixent presència d’Estat Islàmic en aquesta regió estratègica situada entre continents, dividida en cinc repúbliques d’estructures estatals dèbils, que van accedir a la independència després de la implosió soviètica el 1991.

"La influènciad’Estat Islàmic a l’Àsia central existeix; del Kirguizistan, país origen del kamikaze de Sant Petersburg, han viatjat entre 500 i 1.000" a combatre a Síria, indica telefònicament Aleksei Malaixenko, expert en temes orientals del centre Carnegie a Moscou.

ISLAMISTES DE L’UZBEKISTAN

El 2015,  el xeic Mohammed Alí, identificat com el líder espiritual del Moviment Islàmic de l’Uzbekistan (IMU, per les seves sigles en anglès) va jurar fidelitat a l’autoproclamat califat d’Omar al-Bagdadi a Síria, en els primers instants d’un vídeo de 15 minuts de durada difós per Furqon TV, el canal del grup, mitjançant Youtube. Tot i que des d’aleshores s’han produït desercions i dissidències en el si de l’IMU, creix la inquietud i la sensació d’inseguretat entre els governs de la zona davant d’aquesta penetració.

El caràcter autocràtic dels règims a la regió està atiant l’extremisme, asseguren els experts. "Són països amb un sistema polític similar al soviètic, sense tolerància envers la dissidència; per aquesta raó, l’oposició política acaba sempre adquirint un caràcter religiós" davant de la impossibilitat de trobar altres canals per encarrilar les demandes, crítiques i opinions contràries, valora Malaixenko.

Rússia està aprofitant aquesta preocupació per avançar els seus interessos geoestratègics en la zona, la qual cosa a la fi alimenta el cercle de la repressió, ja que Moscou no concep altres polítiques a l’hora de bregar amb l’extremisme. Segons escriu Dmitri Shlapentoj a 'The CACI Analyst', una publicació de l’Institut Àsia Central-Caucas, "el Kremlin es presenta com l’únic garant d’aquests règims com a únic suport de la seva estabilitat, o en cas de ser enderrocats, en garant de la supervivència dels seus líders".

La pròxima presència de l’Afganistan, un país amb una potent insurgència talibana, a més de la retirada el 2014, de la Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat (ISAF), la missió multinacional de l’OTAN que va apuntalar durant 13 anys al Govern prooccidental a Kabul, està impulsant la desestabilització a la zona. El Kremlin manté al Tadjikistan, el país més dèbil de l’Àsia central, que comparteix una llarga frontera amb el país afganès, un contingent de diversos milers de soldats.

    

  

        

      

Notícies relacionades