Un atemptat al metro de Sant Petersburg provoca 11 morts i paralitza la ciutat

Unes fonts parlen d'una bomba en un maletí mentre d'altres asseguren que va ser l'atac suïcida d'un jove de l'Àsia Central

Una segona bomba que no va esclatar va ser trobada a l'interior d'un extintor, en una altra cèntrica parada del transport públic

Almenys 10 morts, i més de 22 ferits, en l’atemptat al metro de Sant Petersburg. / AP / EUROPA PRESS VÍDEO

Almenys 10 morts, i més de 22 ferits, en l’atemptat al metro de Sant Petersburg.
lpedragosa37916247 petersburgo170403214902

/

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Individus de totes les edats trencant finestres i portes d’un atrotinat comboi de metro, deformat per l’ona expansiva, en el seu afany d’allunyar-se del lloc de l’atemptat; gent cridant, en estat d’agitació, buscant entre el fum la sortida més pròxima cap al carrer; ferits postrats a terra, entre aparatosos raigs de sang.

Aquesta terrible escena es va viure ahir després del migdia a les andanes de l’estació de metro Institut Tecnològic, molt a prop del centre de Sant Petersburg, minuts després que una explosió sacseges el tercer vagó d’un comboi de metro. L’esclat es va produir entre dues parades, però el maquinista es va estimar més no aturar el tren i continuar fins a la següent estació per facilitar l’evacuació. 

Onze persones van perdre la vida i desenes més es troben hospitalitzades amb ferides de gravetat com cremades. «El vagó anava bastant ple, amb gent dreta i també asseguda», va relatar per telèfon un testimoni a la cadena de televisió RBK.

Es tracta de l’atemptat més mortífer que es produeix a Rússia en els últims tres anys, i el primer atac d’envergadura que té lloc en una gran ciutat russa des de l’inici de l’onada de violència dirigida per l’Estat Islàmic contra objectius a l’Europa occidental i Amèrica. Ahir a primera hora del vespre, encara no s’havia produït cap reivindicació, tot i que respecte a l’autoria es consideraven diverses hipòtesis: un grup extremista caucàsic, l’autoproclamat califat o totes dues coses alhora.

L’ESTAT ISLÀMIC AL CAUCAS

La presència al Caucas nord d’una secció de la milícia ultraradical comandada per Omar al-Bagdadi a Síria es remunta al juny del 2015, quan es va formar l’anomenat Estat Islàmic per a l’Iraq i el Llevant-província del Caucas, liderat per Rustam Asildàrov, de 35 anys, nascut a la república de Calmúquia (sud de la Federació Russa) i abatut, segons fonts oficials, en una operació antiterrorista a Makhatxkalà, també al Caucas rus, al mes de desembre.

Segons va informar l’agència Interfax ja entrada la nit, l’atemptat va ser obra d’un suïcida de 23 anys procedent de l’Àsia Central. Unes hores abans, s’havia privilegiat la versió d’un artefacte amagat en un maletí ple de metralla i col·locat a l’interior del vagó. Fontanka, un portal de notícies de Sant Petersburg, va divulgar la imatge d’un individu d’uns 40 anys amb una llarga barba i barret, que es presumia que estava implicat en l’atemptat, i identificat a partir de les càmeres de seguretat. A més a més, dues persones estan en recerca i captura en relació amb l’atac. 

Un segon artefacte explosiu va ser trobat en una altra estació, concretament a la parada Plaça Vosstania, tot i que va poder ser desactivat abans que esclatés. Havia sigut col·locat a l’interior d’un extintor i tenia una potència molt superior a l’anterior. Mentre la primera tenia una potència equivalent a 200-300 grams de TNT, la segona era d’un quilo.

L’atemptat va coincidir amb una visita del president Vladímir Putin a la segona ciutat russa en importància, on participava en un fòrum anomenat Front Popular Panrús, una agrupació de partits russos. A prop del lloc dels fets, el líder del Kremlin va debatre amb el director del Servei Federal de Seguretat (antiga KGB), Aleksandr Bortníkov, i va realitzar les seves primeres declaracions després de l’explosió.

ACTE DE TERRORISME

Notícies relacionades

«Tenim en compte totes les hipòtesis: accidental, criminal, i és clar, també un atac terrorista», va assegurar. Poc després, la Fiscalia General de Rússia confirmava que es tractava d’un atemptat, mentre que el Comitè d’Investigació, el principal organisme d’investigació federal, no descartava cap possibilitat.

L’atemptat va paralitzar completament la segona ciutat russa, amb més de cinc milions d’habitants. Després de culminar-se l’evacuació de les estacions afectades, les autoritats locals van decidir tancar completament la xarxa de metro, i només van accedir a reobrir-la parcialment a primera hora de la nit. Un enorme embús es va formar al centre de Sant Petersburg, i per pal·liar la situació i garantir la mobilitat, els autobusos municipals no cobraven el bitllet als viatgers.