Les nenes supervivents de Boko Haram: "La nostra vida encara està en perill"

Sa’a estava a punt de fer 15 anys quan un grup d’homes armats va irrompre al col·legi on llavors estava interna. Era la primavera del 2014 i ja era la segona vegada que les 276 alumnes d’aquella escola de la regió de Chibok –al nord de Nigèria– vivien un atac com aquell. «Aquells homes parlaven una llengua que nosaltres no enteníem i les noies, terroritzades, no sabíem què fer», explica aquesta jove de trets dolços, que s’amaga al darrere d’unes enormes ulleres de sol. «Les faig servir perquè la meva vida encara està en perill. També Sa’a, el nom que utilitzo, és un nom fals», explica.

«Aquell dia vaig pensar que em moriria, no sabia què fer ni on amagar-me...», continua explicant la noia. «Poca estona després vam saber que eren homes de Boko Haram», desvela. Els terroristes van retreure a les nenes que estudiessin i que no estiguessin casades.

Si Sa’a ahir va estar narrant la seva història al fòrum Global Education and Skills, que s’organitza a Dubai, és perquè aquella nit del 2014 es va atrevir a saltar en marxa del camió en què aquells homes armats van amuntegar les estudiants. «Havíem viatjat durant diverses hores, anàvem assegudes les unes sobre les altres i quan vam entrar en una zona de bosc vaig dir a la noia que tenia al costat que jo saltaria i que saltés amb mi», explica serena i amb veu segura. «No ho vaig voler fer sola perquè vaig pensar que si em perdia al bosc o si al saltar em trencava alguna cosa, necessitaria l’ajuda d’algú», continua.

Però va ser la seva companya la que es va fer mal. Eren en un lloc inhòspit, lluny de qualsevol punt conegut. «Ens vam enfilar com vam poder en un arbre fins l’endemà i quan es va fer de dia la meva amiga em va animar a marxar sola», continua Sa’a. Només de recordar aquell moment se li entretalla la veu. «¿Com vols que li digui al teu pare que t’he deixat morir?, li vaig respondre, i vaig sortir a buscar ajuda», explica. Va trobar un pastor que les va allunyar d’allà.

Sa’a va passar els quatre mesos següents amagada a casa dels seus pares. «Estava aterrida, perquè els de Boko Haram ens havien dit que si ens escapàvem ens buscarien i que ens matarien, a nosaltres i les nostres famílies». Però la seva família va insistir que no es deixés vèncer, que no abandonés els estudis. «Vaig comprendre que he de ser la veu de les més de cent companyes de curs que encara estan segrestades».

Al seu costat, a l’escenari de la sala de congressos de l’opulent hotel Atlantis de Dubai, on se celebra la trobada educativa, una timidíssima Rachel (també amb ulleres des sol grosses i nom fictici) amb prou feines xiuxiueja mentre explica com Boko Haram va matar el seu pare i els seus tres germans petits. «Jo no formava part de les nenes segrestades, però comparteixo el seu dolor», afirma. «En aquella època jo somiava ser metge... Ara ja no, ara vull ser un alt càrrec militar per posar fi a tot el que està passant al meu país», clama.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Les nenes segrestades l’abril del 2014 per Boko Haram han patit constants violacions sexuals per part dels milicians i moltes s’han quedat embarassades i han donat a llum a un o més fills durant el captiveri.

Estudis als EUA

Estudis als EUASa’a i Rachel estan estudiant actualment als Estats Units. Sa’a fa Medicina, la qual cosa la converteix en la primera d’aquelles nenes segrestades que arriba a la universitat. Totes dues formen part del programa Education Must Continue (l’educació ha de continuar), que atén joves que han sigut víctimes de situacions traumàtiques com les seves, per culpa de la guerra o per alguna crisi humanitària. «Lamentablement, l’educació en aquests casos es converteix en una causa invisible», lamenta la directora general de la Unesco, Irina Bokova, que també participa a les jornades de Dubai.