El model londinenc de l'Oyster Card'

A la butxaca dels londinencs no falta mai l’Oyster Card. La targeta electrònica és la forma més habitual de viatjar per la xarxa de transport públic de la capital i la seva perifèria. De color blau i de la mida d’una targeta de crèdit, està en funcionament des del 2003. El 2012 ja s’utilitzava en el 80% dels trajectes de metro, autobús, tramvies, trens de rodalies i també en alguns serveis del Riverbus.

Notícies relacionades

El llarg viatge a la T-Mobilitat

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

L’Oyster es pot utilitzar per a cada viatge o com si fos un abonament setmanal, mensual o anual. El pagament per avançat és possible per internet, per telèfon, personalment en taquilles i màquines del metro, estacions de tren o en algun dels 4.000 agents autoritzats. Convé registrar-la per protegir-la de la pèrdua o de robatori.

La taula de preus és molt complicada i varia depenent de l’hora i el recorregut. Londres és molt extens i està dividit en zones. Com  més zones recorres, més car és el bitllet. És possible pagar el transport públic directament, amb una targeta de crèdit de contacte o amb una aplicació al mòbil. Potser aquests sistemes desterraran en un futur l’Oyster Card.