Trump esbossa una tornada als anys més foscos de la guerra contra el terror

El pèndol de la història torna cap al passat. Els plans del nou president dels Estats Units suggereixen un retorn als anys més truculents de la guerra contra el terror de l’Administració Bush després dels atemptats de l’11-S. Després que Barack Obama enterrés alguns dels aspectes més foscos d’aquella guerra bruta, Donald Trump amenaça de recuperar la tortura o les presons secretes com a arma contra el gihadisme i abraça una visió del món inspirada en el conflicte entre civilitzacions. La diferència és que els EUA ja no són el país traumatitzat de llavors i aquesta vegada s’espera una resistència molt més ferotge si Trump opta per retrocedir en el temps.

«Sens dubte, funciona»

En la seva primera entrevista concedida dimecres des de la Casa Blanca, Trump va defensar l’efectivitat de tècniques de tortura com l’ofegament simulat o waterboarding. «Ho vull fer tot en el marc del que està permès legalment. Però, ¿que si crec que funciona? Sens dubte, funciona». Trump va esgrimir que el seu país estaria en desavantatge al renunciar a alguna arma al seu abast davant d’un enemic com l’Estat Islàmic que «decapita gent només perquè són cristians» i «fa coses que no es veien des de l’Edat Mitjana». «En les últimes 24 hores he parlat amb gent als càrrecs més alts de la intel·ligència. I els he preguntat: ¿funciona la tortura? La resposta ha sigut que ‘sí, absolutament’».

No és això el que diu, no obstant, l’informe sobre la tortura elaborat pel Comitè d’Intel·ligència del Senat el 2014. Aquell document va concloure que la CIA va utilitzar mètodes «brutals», «cruels» i «inhumans» que no van servir per extreure informació fefaent, salvar vides o prevenir atemptats. Arran d’aquella investigació, el Congrés va prohibir les tècniques d’interrogatori més controvertides, de manera que Trump hauria de canviar la llei si les vol reinstaurar.

Durant l’entrevista, el novaiorquès va assegurar que l’última paraula la tindran el seu secretari de Defensa, James Mattis, i el director de la CIA, Mike Pompeo. El primer va dir que no creu en l’efectivitat de la tortura, i el segon es va comprometre a respectar la llei, encara que el president ordeni el contrari. Al Congrés, no han trigat a sentir-se veus de protesta. «Recuperar aquest espantós programa comprometria els nostres valors, la nostra moral i la nostra posició com a líder mundial», ha assegurat la senadora demòcrata Diane Feinstein.

Notícies relacionades

Trump i Mèxic: primera gran crisi diplomàtica, primera guerra comercial

Així es realitza el 'waterboarding', la tortura que defensa Trump

Tampoc és clar si Trump pretén rellançar les presons secretes a l’estranger, com insinua l’esborrany d’un decret presidencial filtrat a la premsa, on també s’advoca per reactivar Guantánamo com a centre de detenció per a sospitosos de terrorisme. La Casa Blanca va negar l’autoria del text, però el seu portaveu no es va pronunciar sobre els plans per aixecar la prohibició dels «forats negres» de la CIA.

Prohibició temporal

Del que no sembla haver-hi dubtes és que Trump firmarà aquesta setmana una ordre executiva per imposar temporalment el «veto als musulmans», que prohibirà a ciutadans de l’Iraq, Síria, l’Iran, el Iemen, Somàlia, el Sudan i Líbia entrar als Estats Units. Excepte l’Iran, tots són països en guerra i han sigut objectius de bombardejos i operacions especials nord-americanes. A la llista no hi ha l’Aràbia Saudita –d’on eren la majoria de terroristes de l’11-S–, l’Egipte d’Al-Sisi ni Jordània, país que serveix de base d’operacions a la CIA.