Què és i com treballa el GRU, el misteriós servei d'intel·ligència militar rus acusat pels EUA

Un dels apartats més significatius de l’informe de 25 pàgines sobre la suposada interferència de Rússia en les eleccions presidencials nord-americanes es refereix al paper jugat per la intel·ligència militar russa, en concret el Departament Central d’Intel·ligència –més conegut com a GRU–, considerat el servei d’espionatge més poderós i efectiu dels que té el país en l’actualitat.

    

D’acord amb el document dels serveis secrets dels EUA, el GRU, entitat sempre envoltada de secretisme i misteri, «va fer servir» el pirata informàtic Guccifer 2.0, la pàgina web DC Leaks.com i WikiLeaks, per «difondre públicament informació de la víctima (del pirateig) obtinguda en ciberoperacions».

    

No en va, les sancions decretades contra Rússia per part del president sortint dels EUA, Barack Obama, quan estava a punt d’acabar-se el 2016, van apuntar amb especial afany al GRU, tant de forma col·lectiva, en qualitat d’organització, com individual: quatre dels seus membres van ser inclosos en les mesures punitives nord-americanes. Malgrat això, el fundador de Wikileaks, Julian Assange, va negar que Rússia fos la font que li va filtrar els correus piratejats del Partit Demòcrata.

    

El GRU és un desconegut del gran públic, una part del qual encara identifica gairebé en exclusiva les paraules intel·ligència i espionatge a Rússia amb l’extinta KGB. El seu nom complet és Departament Central d’Intel·ligència de l’Estat Major de les Forces Armades, i té com a tasca, segons GlobalSecurity.org, la recopilació d’informació sensible per a l’Exèrcit.

  

 El servei compta amb una àmplia plantilla d’agents desplegats a les ambaixades, així com unitats de reconeixement per a temps de guerra, i el nombre dels seus efectius és «superior» al de tots els organismes d’intel·ligència nord-americans adscrits a l’Exèrcit, sempre d’acord amb la mateixa font.

    

El seu camp d’acció va més enllà de les fronteres russes i s’ha convertit en l’agència d’intel·ligència exterior més gran de Rússia, per sobre del Servei d’Intel·ligència Exterior (SVR), una de les organitzacions en què va ser dividit el KGB després de la dissolució de l’URSS.

  

 I és que durant l’era soviètica, el KGB i el GRU tenien missions molt diferents, descrites d’aquesta manera pel bloguer Anjinkia Punwaktar: La principal missió del KGB era «prevenir el col·lapse de l’URSS des de l’interior», mentre que el seu parent adscrit a Defensa s’encarregava de conjurar possibles cops «des de l’exterior».

  

 Els analistes creuen que la rellevància adquirida pel GRU en els últims anys va més enllà de les seves funcions descrites oficialment. Mark Galeotti, expert en temes de seguretat relacionats amb Rússia, qualifica l’organisme d’«agència expansiva i agressiva que, al mateix temps que centra les seves activitats en la intel·ligència militar, s’ha expandit per cobrir un ampli ventall de missions».

ARMA SECRETA DE PUTIN

L’annexió de Crimea i la rebel·lió prorussa a la regió ucraïnesa del Donbass formen part d’aquestes activitats extra que ha assumit el GRU, segons els experts. En un article publicat a Foreign Policy titulat L’arma secreta de Putin, el mateix Galeotti sosté que l’operació crimeana d’incorporació es va basar en intel·ligència obtinguda pel GRU.

Notícies relacionades

Aquest és l'informe de l'espionatge dels EUA que acusa Putin d'ajudar Trump a guanyar les eleccions

Obama adverteix a Trump: "Putin no és del nostre equip"

  

 Abans de la missió, «el GRU havia vigilat la regió (Crimea), observava les forces ucraïneses allà desplegades i escoltava les seves comunicacions», escriu l’expert. Al Donbass, Galeotti considera que l’exministre de Defensa de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, Igor Strelkov Girkin, és membre en actiu o a la reserva del GRU.