El mar dels 5.000 morts

Als carrers del barri de Basmane, a la ciutat occidental turca d'Esmirna, el negoci a costa del refugiat es resisteix a desaparèixer i segueix sent visible als voltants del bulevard Fevzi Pasha. Una armilla salvavides es pot obtenir per 70 lires turques (uns 20 euros) sense insistir gaire en el regateig. “¡És un Yamaha original!”, destaca un dels venedors que han fet l'agost amb les peces taronges per proporcionar una suposada seguretat aquàtica als que volien creuar a Grècia en pastera a la desesperada.

Encara que el mercadeig ja no és el de fa un any (el taronja fosforescent de les armilles sembla que ha passat de moda a les botigues de roba de la zona), una estona de passejada serveix per veure una família d'iraquians i un grup de congolesos en negociacions per navegar en precàries condicions fins a costes europees. Potser sense sort. Seria la trista rutina de la zona, ja que el mar Mediterrani s'ha adjudicat amb considerable avantatge la plusmarca funesta de l'any: dos naufragis de pasteres a la ruta entre Líbia i Itàlia la ruta entre Líbia i Itàlia que van tenir lloc el 22 de desembre van sumar un centenar de cadàvers al còmput total, i van situar la xifra del 2016 per sobre del brutal llistó dels 5.000 morts per primera vegada. Un salt gegant des dels 3.777 ofegats registrats per l'Organització Internacional per a la Migració (OIM) el 2015 o els 3.279 de l'any anterior.

A la riba europea, els socorristes catalans de Proactiva Open Arms (POA) intenten que ningú mori en l'intent. “Seguim vigilant el mar cada nit”, comenta a aquest diari Òscar Camps, en referència a la missió que l'organització manté al nord de l'illa grega de Lesbos, per la qual només el 2015 s'estima que van passar al voltant de mig milió de refugiats. Aquest any, el pacte migratori entre Ankara i Brussel·les va reduir dràsticament les travessies de refugiats en els menys de 10 quilòmetres que separen Turquia d'aquesta i altres illes gregues. Però el flux ha seguit, com un degoteig, a raó d'aproximadament un centenar al dia. En tot el 2016, POA assegura que ha rescatat unes 1.500 persones i ha ajudat a arribar a terra 12.700 més, en el cas de Lesbos.

PASTERES ABARROTADES

Després dels bons resultats de la seva missió grega, l'oenagé va decidir ampliar operacions i va noliejar un antic veler de luxe, l''Astral', a bord del qual ha aconseguit rescatar 15.000 persones aquest any a les aigües internacionals davant de Líbia. La situació a la denominada zona de recerca i rescat del Mediterrani central dista molt de la que afronten les pasteres al canal entre Grècia i Turquia: les llanxes van especialment carregades (s'han donat desenes de casos de morts dins de les mateixes llanxes per asfíxia i esclafament), sense aigua ni prou combustible per a un trajecte amb una durada que desconeixen els passatgers: són més de 200 milles si el que es pretén és arribar a costes malteses, una mica menys per a Lampedusa, una mica més per aconseguir plantar el peu a Sicília.

Des d'abans d'arribar l''Astral' al juliol, ja hi estaven patrullant, buscant piragües per rescatar, organitzacions com l'alemanya Sea Watch, la maltesa MOAS o l'omnipresent Metges sense Fronteres (MSF). Aquest operatiu, coordinat des de Roma, el completen els guardacostes italians i diferents vaixells europeus de l'operació Sophia. És precisament aquest sector del Mediterrani el que més pasteres ha vist aventurar-se el 2016, en especial després que Turquia i la Unió Europea intensifiquessin la vigilància a l'Egeu al març: gairebé 180.000 migrants van arribar a Itàlia (xifra molt similar a la del 2015), i 4.400 es van quedar pel camí. En el cas de Grècia, que l'any passat va rebre més de 850.000 persones, la xifra s'ha reduït a unes 173.000, més mig miler d'ofegats.

CANVI D'EMBARCACIÓ DE RESCAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Mentre que a l'Egeu la nacionalitat majoritària segueix sent la siriana (un 47%, segons les xifres de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats), en la ruta Líbia-Itàlia la immensa majoria dels ocupants són de països de l'Àfrica subsahariana, amb un lleuger i poc significatiu repunt de la nacionalitat siriana.

Però les missions de rescat davant de Líbia s'han anat reduint amb el transcurs de la tardor i la caiguda del termòmetre i ara, a principis d'hivern, a penes la Guàrdia Costanera d'Itàlia, les patrulles europees i l''Aquarius' (un vaixell de rescat operat per SOS Mediterranée i MSF) hi són presents. Ben aviat, també vigilarà la zona el 'Golfo Azzurro', el nou vaixell amb què POA operarà durant els pròxims tres mesos.