El Tribunal Suprem de l'Índia obliga a escoltar dret l'himne nacional al cine

Mai el cinema indi havia promès emocions més fortes: només cal  mantenir el cul a la butaca i esperar els insults, les baralles, les detencions o els empresonaments. Són les conseqüències de la recent ordre d’escoltar dret l’himne nacional que precedeix l’exhibició de les pel·lícules. A molts se’ls ha entravessat aquesta sobredosi de patriotisme imposat.

Dotze espectadors del Festival Internacional de Cine de Kerala van ser arrestats dilluns passat després que l’organització denunciés a la policia el seu relaxament. Ja han sigut alliberats sota fiança mentre s’investiga si van vulnerar l’acta nacional contra la prevenció d’insults del 1971. La llei preveu fins a tres anys de presó. 

Un centenar de persones es van manifestar l’endemà a Kerala per protestar contra una ordre que comparen amb el fet de vendre l’himne nacional al supermercat. Una organització cinematogràfica ha implorat una excepció legal per al festival: gairebé 500 pel·lícules exhibides en una setmana suposen massa himnes fins i tot per al nacionalista més furibund. 

L’incident de Kerala va arribar l’endemà que els espectadors d’un cine de Chennai (a l’estat veí de Tamil Nadu) es barallessin perquè uns van criticar els altres per haver trencat la litúrgia amb les seves converses i autofotos. L’obligació de l’himne a les sales ve d’antic. Va ser imposada el 1962 després de la guerra entre l’Índia i la Xina però la seva aplicació aviat va llanguir i només dos estats l’obeïen fins al mes passat. El Tribunal Suprem va establir llavors instruccions molt concretes. Les sales l’han de punxar amb una bandera índia a la pantalla i tancar les portes mentre duri. I els espectadors l’han d’escoltar drets i en respectuós silenci.

La decisió, va aclarir el tribunal, era necessària perquè «els ciutadans s’adonin que viuen en una nació». Molts sospiten que la decisió atempta contra el dret d’expressió. «La Constitució no permet una altra noció ni la percepció dels drets individuals», respon el tribunal als crítics. Mai el nacionalisme s’ha mostrat amb tanta nuesa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’onada de crítiques únicament ha aconseguit una petita victòria: que les persones discapacitades puguin seguir l’himne assegudes. L’exempció no és supèrflua. Salil Chaturvedi, escriptor i activista, va ser agredit per un altre espectador per no haver-se aixecat de la cadira de rodes.

La dolorosa paradoxa és que el creador de l’himne seria assenyalat avui per la multitud. Rabindranath Tagore, poeta, Nobel de literatura i un esperit massa lliure per a les cotilles patrioteres, va alertar que l’Índia s’havia de desviar del camí nacionalista europeu. Els seus compatriotes, va deixar dit en un cèlebre assaig, han de lluitar «contra aquesta educació que ensenya que un país és més gran que els ideals de la humanitat».