L'ex primer ministre Fillon irromp amb força en la campanya de les primàries de la dreta francesa

L'ex primer ministre francès François Fillon ha animat el tram final de la campanya de les primàries organitzada pel centredreta per elegir el seu candidat a l'Elisi a les presidencials de la primavera que ve. El que fa un mes es veia com un duel entre l'expresident Nicolas Sarkozy i l'antic primer ministre de Jacques Chirac, Alain Juppé, s'ha convertit en l'última setmana en una batalla a tres que pot deparar sorpreses.

En l'avorrit debat celebrat aquest dijous a la nit -el tercer i últim abans de la primera volta que tindrà lloc aquest diumenge- cap dels set aspirants a encapçalar el cartell electoral ha sobresortit de la resta, però Fillon ha sigut el més convincent per al 33% dels teleespectadors, segons un sondeig d'Elabe per a la cadena de televisió BFM, seguit de Juppé (32%) i de Sarkozy (18%).

En només un mes, Fillon ha passat del 12% al 22% d'intenció de vot, rendibilitzant una campanya preparada minuciosament des de fa anys orientada a captar el nucli dur d'un electorat conservador i catòlic.

Juppé, que aspira a aconseguir el suport del centre i fins i tot de l'esquerra decebuda amb François Hollande, és qui més acusa el cop, al registrar una caiguda de 7 punts en els sondejos (31%). Nicolas Sarkozy, per la seva part, es manté pràcticament estable en el 29% i fidel a unes tesis pròximes a les de l'extrema dreta. 

La resta dels candidats –els exministres Bruno Le Maire, Nathalie Kosciusko-Morizet i Jean-François Copé, i el president del Partit Cristià Demòcrata Jean-Fréderic Poisson- no tenen opcions de passar a la segona volta.

POPULISME DE TRUMP

La primera part de les dues hores i mitja que va durar el debat emès per France 2 va arrencar en clau internacional amb l'anàlisi de la victòria de Donald Trump i l'aire de populisme que bufa al vell continent. Encara que tots van admetre el ‘xoc’ provocat per l'arribada a la Casa Blanca del magnat nord-americà, cap va voler agitar l'espantall del Front Nacional.

No hi va haver en les seves intervencions ni una sola menció a Marine Le Pen, a qui tots els sondejos col·loquen a la segona volta de les eleccions presidencials del maig.

Juppé es va acontentar a airejar els dubtes sobre la viabilitat de portar a la pràctica les desmesurades promeses de campanya de Trump, Sarkozy va aventurar que un replegament dels Estats Units podria ser una bona ocasió perquè França torni a ocupar el seu espai en el tauler internacional i Fillon no va voler treure conclusions sobre la seva repercussió en la vida política francesa.

Pel que fa a la crisi que travessa la Unió Europea, Sarkozy ha tornat a treure la seva vella idea de refundar Europa, plantejant com a novetat revisar les competències de la Comissió Europea, cosa que obligaria a redactar un nou Tractat. Fillon ha rebutjat embarcar-se en un altre laberint institucional i Juppé ha proposat “redefinir les regles entre Brussel·les i les capitals”. En el que tots van coincidir és que Turquia no té lloc dins del club.

Síria també va sortir en la discussió, i va acostar Sarkozy i Juppé, que veuen impossible la pau al país mentre Baixar al-Assad segueixi en el poder. Fillon es va desmarcar argumentant que Assad té el suport popular i, per tant, és un interlocutor vàlid.

MOMENT DE TENSIÓ

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

L'únic moment de tensió va arribar quan el moderador del debat li va preguntar a Sarkozy per les revelacions de l'empresari francolibanès Ziad Takieddine, que l'acusa d'haver rebut diners del Govern libi per finançar la campanya electoral del 2007.

“¡Que indigne!¿No li fa vergonya fer-se ressò d'un home que ha estat a la presó?”, li va etzibar l'expresident en un ambient glacial. Hores abans, Sarkozy havia denunciat una “maniobra nauseabunda” de l'empresari destinada a “interferir” en les primàries. Els candidats conservadors s'hi juguen molt en els pròxims dies perquè, tenint en compte el caòtic estat de l'esquerra, el vencedor de les primàries té totes les possibilitats de convertir-se en el pròxim president de la República francesa.