Els demòcrates podrien recuperar una de les cambres del Congrés

No és l’única raó, però bona part de l’atipament que els nord-americans senten per la seva classe política es deu a l’extrema polarització que impera al Congrés. Un lloc on la ideologia importa més que l’interès general, on les grans empreses influeixen més que el ciutadà i on les revenges tenen més pes que la governabilitat. Els últims sis anys de presidència de Barack Obama han sigut paradigmàtics. El bloqueig republicà ha sigut permanent. Obama no ha pogut aprovar la reforma immigratòria, ni les poques lleis contra les armes que tenien suport aclaparador en les enquestes. Per no poder, ni ha pogut confirmar el magistrat del Tribunal Suprem que ha de substituir el difunt Antonin Scalia.

Els pròxims quatre anys no es presenten gaire millor. Els demòcrates tenen moltes possibilitats de recuperar el control del Senat, però la Cambra de Representants seguirà amb gairebé tota probabilitat en poder conservador. Aquesta equació és garantia d’immobilisme, perquè les lleis han de ser ratificades per les dues cambres perquè les firmi el president. Durant unes quantes setmanes, el partit de Hillary Clinton va somiar de capgirar completament la situació i recuperar la majoria a les dues cambres que Obama va tenir en els seus primers dos anys de presidència.

UNA GESTA IMPROBABLE  

Però la recuperació de Trump en els sondejos sembla haver enfonsat les possibilitats demòcrates a la Cambra baixa, que haurien d’arrabassar 30 escons als seus rivals per tenir la majoria, una gesta que no ha aconseguit ningú des del 1964. «La carrera per la Cambra de Representants s’ha acabat: els republicans en mantindran el control», va dir categòricament a Vox Geoffrey Skelley, un politòleg de la Universitat de Virginia que estudia les matemàtiques del legislatiu.

La dificultat s’explica per una pràctica tan democràticament qüestionable com estesa entre els dos partits: el gerrymandering. Des que els republicans van prendre control de la Cambra baixa el 2010, l’any de l’explosió del Tea Party, s’han dedicat a redibuixar els contorns de nombrosos districtes electorals per fer-los el més demogràficament i políticament homogenis, cosa que complica molt que puguin decantar-se pel partit rival.

MENYS ESCONS

Notícies relacionades

El TEDH insta Sèrbia a no usar armes sòniques

El bloqueig d’Israel a l’entrada d’ajuda humanitària asfixia Gaza

En tot cas, s’espera que la majoria conservadora es redueixi. Els diputats amb més opcions de perdre el seu escó són aquells que van recolzar l’aparell del partit en el seu enfrontament contra la candidatura insurgent de Trump, els anomenats moderats. Això podria tenir conseqüències per al líder republicà al Congrés, Paul Ryan, que aspira a ser reelegit com a speaker la pròxima legislatura.

Al Senat, els demòcrates en tenen prou de recuperar quatre escons per recobrar la majoria perduda el 2014. Això si Clinton és presidenta, perquè si no, n’haurien de guanyar cinc. Si conquistés la Casa Blanca, a l’exprimera dama l’espera una relació tempestuosa amb el Congrés. Els republicans han començat a recollir material per llançar un impeachment contra ella per la gestió dels seus correus electrònics i les suposades corrupteles de la Fundació Clinton. Per posar-lo en pràctica, només els caldria mantenir la majoria a la Cambra baixa, tot i que perquè Clinton sigui jutjada pel legislatiu i apartada del poder, es requereix una condemna de dos terços dels senadors, opció improbable.