Noam Chomsky: "Fins i tot si no guanya, Trump serà molt perillós"

Referent intel·lectual a nivell planetari en la denúncia dels abusos de les grans multinacionals i dels excessos de la maquinària militar dels EUA, el lingüista i filòsof Noam Chomsky ha aterrat aquest dissabte a Barcelona per realitzar una conferència sobre els refugiats, convidat per l'Institut sobre Globalització, Cultura i Mobilitat de la Universitat de Nacions Unides. Amb 87 anys, reconeix la inquietud que li produeix Trump, tant si perd com si guanya.

-¿Com a lingüista quina impressió li produeixen els discursos de Donald Trump i Hillary Clinton?

-No és una qüestió de lingüista. Personalment no m'agrada cap dels dos. I crec que Trump seria un desastre. Però el fet és que si miren què fan per televisió, veuran que Trump sol parlar d'assumptes que li importen a la gent a qui ell es dirigeix. Parla el seu llenguatge i actua com si hagués de fer alguna cosa per defensar els seus interessos sobre el que a aquella gent li interessa: el comerç, el treball, la immigració.

-¿I Clinton?

-Clinton dedica bona part del seu temps només a atacar Trump personalment. Que no està capacitat per ser president, denuncia la seva manera d'actuar… El que fa Clinton per TV no és gaire bo. El més greu és que cap dels dos parla dels assumptes realment importants, ni plantegen de quina manera s'enfrontaran als grans problemes. I els mitjans no estan denunciant això. Només s'ataquen l'un a l'altre però no ens diuen com pensen afrontar els problemes.

-¿Fins a quin punt la cobertura dels mitjans de tot el que fa o diu ha propiciat l'auge de Donald Trump?

-Ha sigut dramàtic. El focus dels mitjans ha estat d'una forma massiva sobre Trump. No només Fox News. També aquells mitjans que se li oposen. Per exemple, una setmana, com a experiment, vaig mirar el ‘New Yorker’, que és una publicació liberal. I em vaig fixar en les caricatures. En totes apareixia Trump. I això en tots els mitjans. El cap de la CBS, quan li van preguntar per què dedicava tant de temps a Trump, va contestar que Trump ‘era meravellós per a les seves audiències’, cosa que suposava més anuncis. Els mitjans de comunicació són empreses privades que volen guanyar diners. Són els mitjans els que han fet que la figura política de Trump es converteixi en rellevant.

-¿S'havia imaginat alguna vegada que algú com Trump  pogués arribar a ser president dels EUA?

- És una persona que ha arribat sense cap tipus de passat polític ni d'experiència política. Un home de negocis que guanya molts diners, que perd molts diners. És un home espectacle, bàsicament. Recorda una mica Ronald Reagan que, això sí, era una mica més seriós que Trump. Tampoc tenia gaire idea del món. Era un actor. La diferència és que Reagan era un instrument del Partit Republicà, i de l'‘establishment’ i les grans corporacions i va traduir les seves preocupacions. En canvi Trump ve de cap part, és odiat per l'‘establishment’.

-¿Què ha canviat amb Trump?

-És molt interessant. Si mira en les últimes campanyes, en les primàries republicanes, cada vegada que apareixia un candidat recolzat per la base, i amb suport popular, solia ser un candidat extrem que, abans o després, era esclafat per l'aparell. Fins ara, els republicans havien sigut capaços de liquidar aquests candidats. Amb Trump ha sigut la primera vegada que no ho han aconseguit. I el que reflecteix és fins a quin punt la base republicana sent una desafecció creixent per l'‘establishment’ del partit.

-¿Per què aquesta desafecció?

-El que ha passat és que tots dos partits, Republicans i Demòcrates, però sobretot els Republicans, se n'han anat tan a la dreta, han defensat tant els interessos de les grans empreses, que ja no aconsegueixen atraure vots de la gent . El partit ja no és capaç de mobilitzar grans sectors de la població.

-¿Quines capes de la població?

-Per exemple, els cristians evangèlics. EUA és un país amb una societat bàsicament fonamentalista. Un dels problemes per conscienciar la gent sobre el risc del canvi climàtic és que el 40% no creu que sigui un problema. I no ho creu perquè està convençuda que Jesús tornarà d'aquí uns anys. També creuen que el món es va crear fa pocs milers d'anys. I això són franges de la població que abans no eren una força política i que ara sí que ho són.

-¿Hi ha altres causes?

-Sí. Hi ha una part de la població blanca que està terroritzada amb la pèrdua de la supremacia blanca a la societat nord-americanapèrdua de la supremacia blanca a la societat nord-americana. En 10 o 15 anys, la majoria de la població ja no serà blanca. I EUA és un país aixecat sobre una idea extrema de supremacia blanca. I perdre aquesta posició dominant des d'un punt de vista social i també econòmic és una commoció. A més, els èxits en la lluita pels drets de les dones, o del col·lectiu homosexual és vist per una part de la societat com un atac al seu sistema de privilegis, al seu sistema de valors, als valors del sistema patriarcal,…

Notícies relacionades

Així funciona el complex sistema electoral dels EUA

Estats clau: Aquí hi ha en joc la presidència dels EUA

-I Trump els ha activat

-Trump a mobilitzat aquesta base social. Trump abaixarà els impostos als més rics i a les grans corporacions, augmentarà el pressupost militar i enfonsarà el sistema públic, que no tindrà recursos. Fins i tot si Trump no arriba a ser president pot ser molt perillós. Els seus seguidors estan acumulant armes, s'han convençut que Clinton instaurarà la llei Marcial, que va atacar-los i que hauran de defensar-se. El mateix Trump ha fet circular la idea que no acceptarà el resultat. Molts dels seus seguidors pensen que el dia 9, l'endemà de les eleccions, serà un dia de molta ràbia. Les forces bàsiques que han recolzat Trump no desapareixeran. Són com la ultradreta europea. No se n'aniran de cop només perquè hagin perdut. Estan profundament arrelades.