May i els líders de la UE aguanten el pols pel 'brexit'

Encara que el 'brexit' no estava inclòs en l’agenda del Consell Europeu d’ahir i avui a Brussel·les era inevitable que Theresa May, la primera ministra des que David Cameron va abandonar el número 10 de Downing Street, acaparés bona part de l’atenció. La conservadora britànica arribava amb un missatge «constructiu» però també clar: «El Regne Unit deixa la Unió Europea però seguirà tenint un paper ple fins que ens en anem i seguirem sent un soci fort i fiable», defensava.

Ningú a la UE té intenció d’entrar ara en la batalla del divorci –el mantra «no hi ha negociació sense notificació» segueix gravat a foc en el vocabulari de tothom– però si Londres vol guerra ha quedat clar que en tindrà. «Ho dic amb fermesa, si Theresa May vol un 'brexit' dur la negociació serà dura», advertia el president François Hollande, el dirigent europeu que més elevava el to davant un procés que segueix envoltat de moltes incògnites.

Fidel al seu paper de mediador el president del Consell Europeu, Donald Tusk, rebaixava el to. «Alguns mitjans han descrit la seva primera reunió en el Consell Europeu com si s’estigués ficant al cau del lleó. No és veritat. És més com un niu de coloms», ironitzava. «Estarà absolutament segura amb nosaltres i s’adonarà que la Unió Europea és la millor companyia del món», afegia tot fent broma.

UN CAMÍ IRREVERSIBLE

La britànica ja ha anunciat que té la intenció d’activar l’article 50 del Tractat–que inicia el compte enrere de la desannexió– el març del 2017, de fer del control de la immigració la seva prioritat política número u i de desembarassar-se de la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE, un altre dels pilars bàsics en el funcionament de la Unió Europea. Però les seves explicacions durant la seva estrena a Brussel·les se saldaven amb pocs detalls i una intervenció davant de la resta de líders sense discussió posterior, tal com volia el president Tusk.

«Han decidit abandonar el mercat únic i hi volen tenir un accés total després de sortir de la Unió Europea. Això només es pot fer mitjançant l’acceptació de les regles fonamentals de la UE», recordava el president de l’Eurocambra, Martin Schulz. «El Regne Unit ha tingut molts 'opt out' (excepcions) com a soci i ara vol moltes clàusules 'opt in' quan deixi de ser-ho», retreia el luxemburguès Xavier Bettel.

Els britànics fa setmanes que pressionen per obrir negociacions preparatòries abans d’activar l’article 50 del Tractat. Volen saber per endavant quin futur els espera però el bloc europeu no està disposat a cedir ni un mil·límetre. «No hi ha discussió ni prenegociació. S’ha d’esperar l’activació de l’article 50», rematava Tusk. «Són els britànics els que han de dir com faran la petició. La primera ministra ha dit que seria al març, així que de moment no és necessari discutir en detall», afegia Angela Merkel.

Notícies relacionades

Els líders de la UE eviten elevar el to contra Rússia

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

A alguns polítics a Brussel·les, com ara Martin Schulz, els agradaria que Londres accelerés el procés per evitar que la crisi política s’enquisti. «Si llancem l’article 50 i tenim un període de negociació de dos anys la ratificació coincidirà amb la pròxima campanya electoral europea. No és el més adequat. Seria bo que el debat comenci com més aviat millor, així que fa falta activar-lo al més aviat possible», instava.

CONTROL MIGRATORI

Però si hi ha res que els 28 tinguin clar és com respondre a la crisi migratòria, tal com queda reflectit en les conclusions pactades. Els líders europeus consideren que la resposta passa per tancar les fronteres exteriors i treballar amb els països d’origen per reduir al màxim el nombre de potencials immigrants. Es tracta de negociar acords migratoris de manera que a canvi de més ajuda acceptin la repatriació dels seus nacionals. Brussel·les ja està parlant amb el Níger, Nigèria, Etiòpia, el Senegal i Mali i no descarta estendre els contactes a altres països com ara el Pakistan o Egipte.