Les ADF, el 'petit Boko Haram' que terroritza l'est del Congo

Feu de l'horror, la regió de Beni, a Kivu Nord, a l'est de Congo, va afegir dilluns a la matinada deu noms més a la llista dels que en els últims dos anys han sigut allà assenyalats per un destí atroç; una mort gairebé sempre a cops de matxet a mans de criminals que després desapareixen als espessos boscos de la zona. Algunes d'aquestes persones van ser decapitades; altres van morir envoltades en flames. 700 assassinats des de l'octubre del 2014, segons Human Rights Watch (HRW). Més de 1.200, d'acord amb les dades de la Coordinació de les Associacions de la Societat Civil de Kivu Nord.

El govern de la República Democràtica del Congo considera que aquestes massacres porten una firma: la d'un grup terrorista, els ADF (Allied Democratic Forces, Forces Democràtiques Aliades). Les seves nombroses víctimes han sigut invisibles fora del Congo, potser perquè a diferència de Boko Haram o de l'Estat Islàmic, els ADF mantenen silenci: no graven vídeos ni tenen presència a les xarxes socials. Tampoc reivindiquen uns crims que durant aquests últims 20 anys han tingut poc a envejar als de Boko Haram. La seva crueltat recorda, a més, la de l'organització nigeriana: els ADF també segresten i esclavitzen nenes; també decapiten i cremen vives les seves víctimes.

El grup va néixer el 1995 per enderrocar el president ugandès Yoweri Museveni des del refugi que ofereixen les muntanyes Ruwenzori, a la frontera entre Uganda i el Congo, no gaire lluny de Beni. El seu líder fins al seu arrest a Tanzània el 2015 va ser un imam anomenat Jamil Mukulu. Nascut com a David Steven, Mukulu és un convers. Se sap poc de la seva evolució des d'un catolicisme crític amb l'islam fins a la seva radicalització en el si del Tabligh, un moviment que es presenta com a “apolític”.

#RDC Beni: le bilan de l'incursion de rebelles ADF grimpe à 11 morts https://t.co/PbXDvIJZP4 pic.twitter.com/TfBO3fun7f

— POLITICO.CD (@politicocd) 10 de octubre de 2016

Mukulu no n'era, i molt aviat el seu grup va derivar cap a una violència cega. El juny del 1998, els ADF van segrestar 60 joves de l'institut Kichwamba a Kabarole (Uganda). Com en el cas del segrest de les nenes de Chibok, a Nigèria, només unes quantes es van aconseguir escapar. Abans d'emportar-se les noies, els ADF van calar foc a diversos dormitoris de la institució on havien tancat entre 50 i 80 estudiants.

ARCÀDIA ISLAMISTA

El govern ugandès aviat va veure la possibilitat d'utilitzar aquesta organització per acollir-se a l'estatut de víctima de la “internacional gihadista” i afirmar que els ADF tenien vincles amb Boko Haram, Al-Xabab i Al-Qaida. En els últims mesos, arran de les matances de Beni, també el govern congolès ha començat a parlar de “gihadisme”.

Unes afirmacions que no es recolzen en cap prova, segons l'informe del 2015 del Grup d'Experts de les Nacions Unides per al Congo. De fet, encara que els ADF segueixen un estricte codi islamista de conducta interna, els seus atacs no semblen obeir a un desig d'imposar l'islam. “Entre les víctimes hi ha molts musulmans”, puntualitza Bary Negura, representant de la Coordinació de la Societat Civil de Kivu Nord, que destaca que “els motius d'aquestes massacres no són religiosos”. En realitat, segons Daniel Fahey, excoordinador del Grup d'Experts, els ADF, tot i la seva barbàrie, aspiren més a mantenir una espècie d'“utopia islamista” al Congo que a imposar l'islam a través del terror.

Tampoc és clar que els seus membres siguin els únics autors de les matances de Beni, encara que sí de la majoria. Tant el Grup d'Experts de les Nacions Unides com el Grup d'Estudis sobre el Congo de la universitat de Nova York sostenen que alguns d'aquests assassinats han sigut obra d'altres grups armats i d'elements de l'Exèrcit congolès.

PROTOESTAT AMB LAPIDACIONS I CRUCIFIXIONS

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Per arribar a l'Arcàdia islamista a què al·ludeix Fahey, els ADF havien creat una xarxa de campaments als boscos pròxims a Beni on vivien 2.000 persones. Un protoestat amb tres hospitals, bancs, escoles on també les nenes estudiaven i un sistema judicial a dalt de tot del qual hi havia Mukulu. Les seves lleis eren la xaria i els hudud, els càstigs de la llei islàmica. La lapidació era el destí dels adúlters mentre que intentar escapar-se conduïa a la crucifixió: “Et penjaven com a Jesucrist. Si intentaves fugir et degollaven o t'esquarteraven”, va explicar una noia de 18 anys segrestada pels ADF a HRW.

Com altres captius, aquesta adolescent va ser alliberada per militars congolesos. En els últims dos anys, l'Exèrcit ha reduït els ADF sense aconseguir acabar amb ells. Als boscos de Beni, els deixebles de Mukulu, avui empresonat a Uganda, segueixen a l'aguait.