La ruta americana dels immigrants subsaharians

Milers d'immigrants busquen tornar a començar als EUA després de mesos de travessia per l'Amèrica Llatina

Els experts parlen de la perillositat del camí, controlat per xarxes de traficants que acompanyen els sense papers durant tot el seu viatge

onl-660-ruta-cast

onl-660-ruta-cast

3
Es llegeix en minuts
MARIA DEL MAR GALLARDO / BARCELONA

Fugen de la violència, la injustícia i la precarietat econòmica. Però en lloc de dirigir-se a Europa, milers d'immigrants subsaharians, i molts d'asiàtics, han començat a utilitzar una nova ruta a través d'Amèrica que, esperen, els permetrà tornar a començar al seu somiat destí: els Estats Units.

Mèxic és l'última baula en el seu llarg i perillós viatge. A l'agost, l'Institut Nacional de Migració (INM) de Mèxic va informar de l'ingrés voluntari de 424 africans, en només dos dies, al principal centre de detenció d'immigrants de l'Amèrica Llatina. La coneguda com a estació migratòria Siglo XXI està situada a Tapachula (Chiapas), a prop de la frontera amb Guatemala.

3.689 africans han entrat als centres de detenció mexicans entre el gener i el juny del 2016, segons dades de l'INM difoses per ‘El Universal’. La xifra s'ha multiplicat gairebé per quatre des del 2014, una altra mostra de la creixent arribada d'immigració del continent africà a Llatinoamèrica.

Segons Jorge Peraza, cap de l'Organització Internacional per a les Migracions al Salvador, Guatemala i Hondures, la "saturació" de la ruta cap a Europa i "l'enduriment" de la seguretat a les seves fronteres han impulsat l'increment d'emigrants africans, i també asiàtics. 

¿PER QUÈ S'ENTREGUEN?

Passar uns dies -o setmanes- tancats a Siglo XXI és l'única manera que tenen els immigrants africans d'aconseguir l'anomenat ofici de sortida, un document que els permet travessar legalment el territori en un termini de 21 dies, després del qual han d'abandonar el país.

Com que la majoria de països d'origen no tenen consolat a Mèxic per ajudar a tramitar la deportació dels sense papers, al contrari que els immigrants centreamericans, el Govern opta per entregar-los el paper, que la majoria utilitza per traslladar-se cap al nord, a Tijuana (Baixa Califòrnia), una de les principals portes d'entrada als EUA.

Igual que a Tapachula, els albergs de Tijuana estan saturats. Segons ‘El Universal’, més de 150 persones estan allotjades en aquests moments a la ciutat fronterera, i 80 més al carrer, a l'espera que els EUA acceptin la seva sol·licitud d'asil.

CONGO-BRASIL-MÈXIC-EUA

Però el viatge no comença ni s'acaba a Mèxic. Els immigrants africans vénen d'una travessia de mesos que els pot arribar a costar entre 4.478 i 8.956 euros, segons informa ‘En el camino’, un projecte realitzat per la Red de Periodistas de a Pie de Mèxic.

Els viatges els gestionen xarxes de traficants, amb gent tant al país d'origen com als diferents punts de la ruta per Amèrica. Els anomenats ‘coiots’ coneixen la situació legal als països de destí. Per això, “d'acord amb la nacionalitat del migrant, li busquen la ruta més pràctica”, explica Rodolfo Casilla, investigador de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials a ‘Animal Político’.

Des de l'Àfrica subsahariana, la majoria d'immigrants paguen grans sumes de diners per un vol d'avió comercial que els porti al Brasil, una de les principals entrades al continent. Allà, els ‘coiots’ aconsegueixen passaports falsos brasilers perquè puguin seguir el seu recorregut cap al nord.

Caminant o en bus, a través de la jungla o per mar, després es dirigeixen a Colòmbia, el Perú o l'Equador. El següent pas és arribar a Centreamèrica i aconseguir travessar l'istme, des del Panamà a Guatemala, fins al sud de Mèxic.

VIOLÈNCIA I CRIM

A l'arribar a la frontera entre Costa Rica Nicaragua, no obstant, els immigrants es tornen a trobar amb problemes. Per evitar el flux de cubans que buscaven arribar als EUA, el Govern nicaragüenc va tancar la seva frontera l'any passat, de manera que travessar el país ha sigut gairebé impossible.

El diari britànic ‘The Guardian’ ha recollit aquests dies testimonis de persones que han arribat a Mèxic després de setmanes estancades a Nicaragua. Molts dels entrevistats, com Habte Michael, d'Eritrea, parlen de robatoris a mà armada al mig de la jungla, d'estafes i de violència sexual.

I “cada vegada que un coiot agafa els teus diners o et roben, has d'esperar que la família t'enviï una ajuda per tirar endavant”, explica Michael a la periodista Nina Lakhani.

Notícies relacionades

Ara Michael és a Tapachula i, com tants altres, espera el seu torn per entregar-se a l'INM i poder aconseguir l'ofici de sortida que el porti fins a la frontera dels EUA, on intentaran entrar il·legalment.

Els que disposen de més diners es podran comprar un bitllet d'avió fins a Tijuana. No obstant, molts hauran d'agafar busos o travessar a peu per una ruta controlada pel crim organitzat. El viatge encara no s'ha acabat.