Fidel Castro compleix 90 anys sense festa

Raúl Castro no ha sigut mai l'ombra del seu germà gran Fidel, que en matèria de competència, tossuderia i per desconfiat, no acceptava ni ombra, incloent-hi la seva pròpia. El general Raúl sempre ha ocupat nominalment el segon lloc, i ni això era veritat: Fidel era només ell, per bé o per al que fos. Però Fidel Castro, que aquest dissabte compleix 90 anys, com a totes hores recorden els mitjans a l'illa, va deixar anar de cop i per sorpresa les regnes del país fa una dècada, quan va anunciar que la naturalesa el jubilava per problemes de salut. I des d'aleshores, Raúl ha introduït canvis que fa 10 anys ningú podia presagiar.

En ocasions s'ha dit que les decisions més importants les hi consulten al "company Fidel" i que està al corrent de tot. Però les imatges que s'han deixat veure de l'home que és avui  posen en dubte que això sigui del tot i fins i tot parcialment cert. De passar a convocar multituds i d'ocupar amb les seves intervencions hores i hores de televisó, el comandant en cap ha passat a publicar les seves reflexions al diari 'Granma', a conversar en un xandall Adidas amb personalitats que rep a casa seva i, molt rara vegada, a aparèixer en públic. En cada ocasió, les fotos han mostrat un home cada vegada més envellit, sempre assegut.

L'última vegada que se'l va veure va ser durant la clausura del congrés del Partit Comunista, aquest 19 abril. Va fer una intervenció que gairebé va sonar a comiat. "Tal vegada una de les últimes vegades que parlaré en aquesta sala", va dir. Poc abans havia fet una de les seves reflexions més notòries, durant la visita del president dels Estats Units, Barack Obama, a l'Havana. Fidel Castro no va ocultar el seu malestar. "No necessitem que l'imperi ens regali res", va escriure al diari 'Granma'.

Les banderes de barres i estrelles

La visita històrica d'Obama a l'Havana, al març, va posar el colofó al restabliment de relacions diplomàtiques amb els Estats Units, el 17 de desembre del 2014, després d'un període de converses secretes amb el Vaticà com a mediador. Ara, les banderes de les barres i les estrelles es veuen tant als cotxes com a l'ajustada roba de licra, molt del gust de les cubanes, sense que per fer-ho siguin perseguides per les Brigades d'Acció Ràpida, formades per “sortir al pas a qualsevol manifestació de l'enemic” i “partir-los les cames”.

El restabliment de relacions amb els EUA ha sigut el canvi més espectacular de la nova era però no l'únic. Des del gener del 2013, s'han introduït regulacions migratòries que han permès als cubans obtenir un passaport per viatjar a qualsevol país del món que accedeixi a concedir-los un visat d'entrada, en primer lloc els Estats Units, principalment a l'estat de Florida. Ara els cubans ja poden tornar al país on van néixer.

Mòbils i cases

Raúl ha ampliat i flexibilitzat la feina privada, denominada aquí ‘cuentapropista’, que va ser eliminada de cop i volta per Fidel el 13 de març de 1968 quan va llançar l'Ofensiva Revolucionària per esborrar tota expressió de la classe mitjana, la mateixa que el va recolzar a agafar el poder el 1959.

Aquests canvis han fet possible que els cubans hagin pogut dotar-se de coses simples tals com telèfon mòbil, accedir a connexions wifi als parcs i comprar o vendre les seves cases i automòbils. El sisè Congrés del Partit Comunista va aprovar el 2011 aplicar l'Actualització del Model Socialista amb el consentiment, entre altres aspectes, d'una llei, encara timorata i no del tot atractiva, per donar incentius als inversors estrangers.

També es va inaugurar el megaport del Mariel, a 45 quilòmetres a l'oest de l'Havana, dotat de zona franca cridada a convertir-se en el principal pol industrial de Cuba, que té per veí, després de travessar l'estret de la Florida, els Estats Units i que aspira a ser la base de trànsit per als supervaixells que aconsegueixen travessar el recentment ampliat Canal de Panamà.

Gràcies a aquesta imatge de canvi i habilitats dels negociadors, a finals del 2015 l'Havana va aconseguir renegociar el seu deute amb 14 països del Club de París, congelat des de la dècada dels 80, i va obtenir una condonació de 8.500 milions de dòlars.

Dirigents octogenaris 

Per tancar el seu cicle, Raúl Castro va anunciar que el 2018 abandonarà el càrrec de primer secretari del Partit Comunista, font real del poder a les nacions comunistes, i el de president del país. L'acompanyaran en el seu retir altres dirigents octogenaris als quals se'ls denomina la Direcció Històrica de la Revolució.

El general va rebre del seu germà un país en essència culte, d'homes de ciència, esportistes d'or, amb accés total a la salut gratuïta; a la vegada que empobrit i ruïnós, sumit en una crisi de valors i amb una joventut que principalment considera que un futur millor passa per la migració.

Per una altra part, recull una illa que ha viscut durant més de mig segle sota el terrible pes de l'embargament -per a les autoritats cubanes bloqueig- dels Estats Units, i un país poblat de persones que ignoren la riquesa que tenia i l'empobriment futur.

És la mateixa Cuba que -a excepció de la permanència del bloqueig que encara està per veure-  Raúl Castro entregarà als que vinguin quan abandoni el poder el 2018. Llavors el general tindrà 87 anys.

---

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Segueix-nos a Twitter  @EP_internac_cat

Segueix-nos a la nostra pàgina de Facebook