El Govern i les FARC revelen el protocol del cessament definitiu del foc

“Ja no es diu que les FARC es desarmaran, sinó que es parla de com entregaran fins a la seva última pistola”, va dir el president Juan Manuel Santos després que el Govern colombià i la insurgència donessin a conèixer els protocols per aplicar l'acord sobre el cessament del foc i d'hostilitats bilateral i definitiu i l'abandó de les armes, anunciat el 23 de juny. En virtut d'aquest acord històric, i abans de la firma de la pau que posarà fi a un conflicte armat que es remunta al 1964, la guerrilla s'ubicarà en 23 zones i vuit campaments que seran vigilats per la mateixa insurgència, l'Estat i l'ONU perquè es compleixi el pacte.

Segons el comunicat donat a conèixer a l'Havana, “l'Estat social de dret regirà en tot moment en aquests territoris. Les FARC s'han compromès a entregar-li a l'ONU tota la informació que tenen a les seves mans sobre les seves forces. L'armament pesant serà entregat a partir dels dos mesos després de la firma de la pau. En cas que es presentin incidents que comprometin el compliment del cessament del foc i d'hostilitats bilateral i definitiu", el grup de seguiment “recollirà la informació i l'enviarà a la instància regional o nacional segons el cas, perquè es faci l'avaluació dels fets”. “L'avaluació final” del que ha passat quedarà a càrrec de l'ONU, “amb imparcialitat i transparència”. En el seu informe, “podrà donar recomanacions i contribuir que es dirimeixin controvèrsies”.

ELS 35 MANAMENTS

La revista de Bogotà 'Semana' va destacar la importància dels “35 manaments” que el Govern i les FARC han de complir. Les parts es van comprometre a no entrar en contacte armat, ocultar informació, utilitzar llenguatge difamatori, fer accions que atemptin contra la integritat física o moral de la contrapart, usar les rutes de desplaçament per a fins que no han sigut estipulats o afectar els drets i les llibertats de la població civil. Pel que fa exclusivament a la guerrilla, aquesta no pot tenir presència armada i uniformada fora dels campaments, adquirir, fabricar, portar o transportar armes municions i explosius no autoritzats, interferir en el normal desenvolupament de les funcions de les autoritats civils, militars i de policia. Tampoc ha de cometre actes de destrucció o de dany material, de les obres i les instal·lacions, infraestructura, instal·lacions governamentals i de la força pública ni augmentar la seva capacitat de combat.

El Govern no pot tenir tracte discriminatori amb el personal objecte d'aquest acord, fer vols militars per sota de 5.000 peus, executar operacions d'acció ofensiva contra  integrants de les FARC que compleixin l'acord. Se li ha prohibit obstaculitzar el desplaçament dels insurgents a les zones acordades i la seva eventual atenció mèdica.

EL REBUIG D'URIBE

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Per Humberto de la Calle, cap de l'equip negociador del president Santos, s'ha fet “un pas concret” per materialitzar el que es va acordar el 23 de juny. Santos va qualificar de “molt important” l'anunci de l'Havana. Al seu criteri, és una mostra de la serietat amb què s'ha encarat el procés de pau des de finals del 2012. Una vegada que això passi, les FARC “desapareixen com a grup armat i desapareix aquest conflicte armat amb aquesta organització”. Iván Márquez, integrant de la cúpula insurgent i un dels participants en les negociacions a Cuba, va assegurar que el desplaçament dels guerrillers cap a les zones designades i l'abandonament de les armes “estan supeditats a la posada en vigor de les normes que garanteixin la seguretat jurídica, social i política” dels seus integrants. En conseqüència, "haurà d'estar ratificat i en efectiu desenvolupament l'acord final”, va afegir.

Un cop això passi, es convocarà un plebiscit perquè la societat avali o rebutgi els termes negociats. L'expresident Álvaro Uribe no s'ha esperat a la data de la consulta: ja s'ha llançat als carrers per defensar l'opció del 'no' a l'acord de pau. “El Govern primer havia pensat en el referèndum, un mecanisme en què se li pregunta a la ciutadania punt per punt si hi està d'acord o no, però després el Govern va desistir del referèndum i va apostar pel plebiscit, que només té una pregunta: aprova els acords 'sí' o 'no", va dir.