L'informe de la comissió Chilcot conté 24 referències a Aznar

L'expresident del Govern espanyol es va mostrar partidari de la invasió sense resolució de l'ONU

 

  / REUTERS / HARRY PAGE

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

El nom de José María Aznar -protagonista amb l'ex primer ministre britànic Tony Blair i l'expresident nord-americà George Bush en la cimera de les Açores, en què es va decidir la intervenció de l'Iraq- apareix citat en 24 ocasions al llarg dels 12 volums de l'informe Chilcot. A través d'aquestes mencions, la comissió no atorga a Aznar un paper protagonista en la presa de decisions sobre la invasió però sí que queda de manifest que va recolzar la intervenció en tot moment i els seus esforços per aparentar que va ser legal.

L'informe relata algunes de les converses i trobades que van mantenir Blair i Aznar en les setmanes prèvies a la guerra. Així, es refereix a una entrevista a Madrid el gener del 2003, gairebé dos mesos abans de la invasió, en què Blair va insistir davant d'Aznar en la necessitat d'una resolució de l'ONU que dotés de legalitat internacional una intervenció a l'Iraq.

Al Consell de Seguretat

Espanya ocupava llavors un seient no permanent al Consell de Seguretat de l'ONU i pretenia utilitzar la seva influència sobre els països llatinoamericans que també seien llavors en l'organisme de Nacions Unides.

"En conversa amb el primer ministre Aznar, el senyor Blair va estar d'acord que aquesta resolució hauria d'estar establerta com a molt tard el 24 de febrer", recull en un moment l'informe Chilcolt. No obstant, l'11 de març del 2003, l'expresident del Govern espanyol va comunicar a Blair que era millor no mirar d'aconseguir la resolució ja que no hi havia garanties d'èxit que aquesta fos aprovada. Les seves gestions davant els països llatinoamericans havien fracassat.

El 16 de març, en la cimera de les Açores, Bush Blair i Aznar van donar llum verda a la intervenció a l'Iraq sense l'empara de les Nacions Unides. Però l'informe constata que si Bush va decidir endarrerir la guerra fins al març no va ser per esperar la resolució, sinó perquè els seus militars li van demanar més temps.

Notícies relacionades

Una altra de les referències a Aznar es refereix a una altra reunió que va mantenir amb Blair el 27 i el 28 de febrer del 2003. En aquella cita tots dos van acordar posar en marxa una "estratègia de comunicació que mostrés que feien tot el possible per evitar la guerra", perquè les opinions públiques dels seus respectius països hi estaven majoritàriament en contra.

L'expresident del Govern espanyol mai s'ha disculpat per la guerra de l'Iraq.