Judici polític a Tony Blair per la guerra de l'Iraq

En un principi estava previst que durés un any, però la investigació sobre la implicació del Govern del Regne Unit del llavors primer ministre, Tony Blair, en la invasió i la guerra de l'Iraq no ha culminat fins ara. Han sigut set llargs anys d'àrdua feina portada a terme per una comissió especial formada per cinc membres i presidida per John Chilcot, un antic funcionari del ministeri britànic per a Irlanda del Nord. S'espera que les conclusions siguin molt crítiques amb Blair.

L'informe Chilcot, esperat amb ansietat i paciència per moltes dels familiars dels soldats morts i per tots aquells que llavors van abominar de la decisió presa per Blair, consta de 12 volums que contenen més de 2,6 milions de paraules, quatre vegades més que l'obra 'Guerra i pau' de Lev Tolstoi. Aquesta investigació va ser disposada el 2009 per l'ex primer ministre laborista Gordon Brown -al poder entre el 2007 i el 2010- després d'intenses pressions de polítics i de les famílies dels britànics que van perdre la vida en el conflicte.

Un gegantesc informe elaborat després de consultar més de 150.000 documents, alguns desclassificats, i prendre declaració a més de 150 testimonis, entre ells el mateix Blair, al llavors ministra d'Exteriors, Jack Straw, i el de Defensa, Geoff Hoon. El cost de la investigació ha superat els 10 milions de lliures esterlines, uns 11,8 milions d'euros. L'informe recull la correspondència que va tenir aquells anys Blair amb el llavors president dels Estats Units, George W. Bush.

L'objectiu del treball de Chilton i els seus col·laboradors -un dels cinc membres de la comissió ja ha mort- no ha sigut establir la legalitat de les mesures preses -l'ONU va dictaminar que anava en contra de la legalitat internacional-, sinó valorar les decisions que es van adoptar abans i durant els anys en què les tropes britàniques van estar en territori iraquià, fins al 2009.

Com a cap del Govern, Blair va ser el principal responsable d'aliar-se amb Bush per envair el país àrab sota l'argument fals que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Blair va ser interpel·lat en dues ocasions per Chilcot i ha demanat disculpes, parcials, "pel fet que les informacions facilitades pels serveis secrets eren falses".

DAVANT ELS TRIBUNALS

L'impressionant operatiu militar es va posar en marxa el març del 2003, poc després de la famós foto de les Açores, en què apareixen somrients i relaxats Bush, Blair i el llavors president del Govern espanyol, José María Aznar. També hi era l'amfitrió de la cimera, encara que fora d'enquadrament, el llavors primer ministre de Portugal, Jose Manuel Durao Barroso, que després va arribar a ser el president de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Washington i Londres imposen sancions a l’Iran

Israel negocia amb els EUA envair Rafah amb l’Iran com a moneda de canvi

El Regne Unit va aportar a la guerra un total de 45.000 soldats, dels quals 179 van morir. A 29 de les famílies dels militars morts, l'informe Chilton els pot "servir de base per portar davant la justícia Blair, els seus ministres i el govern de llavors en general", ha dit el bufet d'advocats que les representen.

Hi ha qui treballa per aconseguir que l'ex primer ministre britànic sigui jutjat pel Tribunal Penal Internacional per crims contra la humanitat. La invasió i la guerra de l'Iraq, que encara continua, s'ha emportat la vida de desenes de milers de civils, ha propiciat la guerra sectària i ha desplaçat milions de persones.