Anar al contingut

ELECCIONS PRESIDENCIALS

Europa respira alleujada després de la derrota de la ultradreta a Àustria

L'elit política continental celebra la victòria in extremis dels ecologistes davant els xenòfobs

Carles Planas Bou

AUS48 VIENA (AUSTRIA) 24/05/2016.- El presidente saliente de Austria, Heinz Fischer (d), y el presidente electo, Alexander Van der Bellen (i), intervienen en una rueda de prensa después de su primera reunión en la oficina del presidente en el palacio Hofburg en Viena, Austria, hoy, 24 de mayo de 2016. Apenas unos miles de votos decidieron ayer que el nuevo presidente de Austria sea el progresista Alexander Van der Bellen y no el ultranacionalista Norbert Hofer, tras unas elecciones que han sido observadas con esperanza por buena parte de la derecha populista europea. EFE/Christian Bruna

AUS48 VIENA (AUSTRIA) 24/05/2016.- El presidente saliente de Austria, Heinz Fischer (d), y el presidente electo, Alexander Van der Bellen (i), intervienen en una rueda de prensa después de su primera reunión en la oficina del presidente en el palacio Hofburg en Viena, Austria, hoy, 24 de mayo de 2016. Apenas unos miles de votos decidieron ayer que el nuevo presidente de Austria sea el progresista Alexander Van der Bellen y no el ultranacionalista Norbert Hofer, tras unas elecciones que han sido observadas con esperanza por buena parte de la derecha populista europea. EFE/Christian Bruna / CHRISTIAN BRUNA (EFE)

Àustria es jugava diumenge alguna cosa més que la presidència del seu país. Europa, preocupada per la imminent primera gran conquista política de la ultradreta, observava atenta uns comicis tan frenètics com insòlits a l’Estat transalpí. Després de la inicial victòria del xenòfob i euroescèptic Norbert Hofer, dilluns a última hora els ecologistes van capgirar el guió i, gràcies als vots per correu, van aconseguir la victòria. El continent va respirar alleujat.
     

Després del recompte oficial del Ministeri de l’Interior, diverses veus de l’elit política europea es van congratular per l’ajustat triomf dels verds, una victòria que apartava els ultradretans del poder. Els països veïns, també assetjats per l’auge populista que pateix la Unió Europea (UE), van ser els primers a reaccionar. «El conjunt d’Europa pot estar alleujada», va assegurar el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, ministre d’Assumptes Estrangers d’Alemanya. El president francès François Hollande va felicitar Van der Bellen i va assegurar que cooperarà amb ell, mentre el ministre de defensa txec, el centrista Martin Stropnicky, va afirmar que és «una important victòria per a Europa».

    Per la seva part, el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va enviar una carta al president electe assenyalant que desitja treballar amb ell per «demostrar que les solucions europees són clau per a un futur millor i més just».

Reacció de la ultradreta

També hi va haver reacció per part dels partits populistes, que van veure en aquest escrutini una exhibició de múscul del discurs islamòfob i ultranacionalista. La líder d’Alternativa per Alemanya, Frauke Petry, va felicitar el seu company austríac per uns «resultats impressionants». A França, el Front Nacional de Marie Le Pen també va aplaudir el seu aliat i va pronosticar «un futur exitós per als moviments patriòtics que combaten les polítiques destructives de la UE i lluiten per la nostra identitat nacional».
    

Les eleccions presidencials no solen cridar l’atenció de l’opinió pública europea (pel paper menor que juga el president en l’escena política), però l’interès que va suscitar la jornada electoral a tot el continent apunta que aquests comicis parlaven d’alguna cosa més.
   

També ho demostra la posició de la UE. Encara que normalment no es pronuncia i mira de no interferir en la política interna dels estats membres, la plana major de Brussel·les va fer una excepció amb Àustria i es va mobilitzar. Els presidents de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, Jean-Claude Juncker i Martin Schulz, respectivament, van remarcar la seva preocupació per Hofer i van assegurar que esperaven una victòria de Van der Bellen. Aquest, per la seva part, no va voler vanagloriar-se’n i en un conciliador discurs va assegurar que el seu mandat es basarà a millorar la situació dels austríacs «perquè d’aquí sis anys els ciutadans puguin pensar que els seus fills tindran un futur millor».