Lliçons de Txernóbil

Txernóbil va canviar per sempre la idea de la percepció lineal del temps. En uns segons es va descontrolar el reactor; en uns minuts les partícules radioactives van travessar la frontera d'Ucraïna i van envair Bielorússia; en poques hores el vent va arrossegar la núvol tòxic centenars de quilòmetres. Però falten 24.000 anys perquè la immensa extensió de zona deshabitada després de la catàstrofe torni a nivells de radioactivitat acceptables per viure.

Per això 30 anys semblen pocs per mesurar totes les conseqüències. L'accident va exposar milions de persones, especialment aquells que es trobaven en zones pròximes i sobretot els herois que van intentar durant l'emergència frenar la fuga radioactiva, liquidar la central i enterrar les seves pitjors conseqüències. 

Tres dècades després, una zona equivalent a un terç del territori espanyol continua deshabitada. Pripiat, creada per albergar els treballadors de la central, capital d'una zona d'on es van evacuar gairebé mig milió de persones, és una ciutat fantasma, un garbuix d'edificis en ruïnes envaïts per vegetació silvestre. El nombre d'afectats per càncer, malalties cardiovasculars, i defectes congènits diversa. La dosimetria i les limitacions metodològiques impedeixen que hi hagi unanimitat científica sobre les conseqüències. Però la realitat és commovedora. ¿Algú pot dubtar que l'augment vertiginós en els que habitaven a la zona hi té relació directa? Hi ha a més nombroses conseqüències induïdes per l'accident i la incertesa sobre els seus efectes. Entre la població afectada han augmentat de manera directa les malalties mentals i els intents de suïcidis. Però més enllà de l'impacte en la salut hi ha altres qüestions sense resoldre, lliçons d'una catàstrofe que hauria de portar-nos a ajustar la idea dels límits de l'ambició humana.

¿Accident? Svetlana Aleksiévitx, última premi Nobel de literatura, autora de la millor obra sobre els testimonis directes de Txernóbil, assegura que encara que ningú ho va preparar intencionadament, més que un accident va ser el resultat d'un poder basat en la cultura del nepotisme, la desídia i la indiferència absoluta per la població general. Les conseqüències polítiques van ser immediates ¿Per què un país ric en gas i petroli va decidir invertir en energia nuclear?

IMPORTÀNCIA DE LA TRANSPARÈNCIA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La catàstrofe va contribuir al final de la Unió Soviètica, un gegant totalitari que va començar a descompondre's. El mateix Mikhaïl Gorbatxov, president llavors de l'URSS, ha reconegut que el desastre de Txernóbil, va obrir la possibilitat de promoure la llibertat d'expressió fins al punt que el sistema tal com es coneixia fins llavors ja no podia continuar, iniciant-se el seu glasnost o política de transparència.

Mentre els estudis científics recorden que encara queda molta feina per evitar que els efectes de la radiació acabin enterrats sota l'especulació, potser la transparència serà la principal lliçó a tenir en compte per a aquest tipus de catàstrofes i per saber fins on podem permetre'ns compartir el risc nuclear.