Dos anys sense les noies de Chibok

Amb les famílies trencades i l'esperança per terra. Després d'haver-se complert els dos anys de la desaparició de les 219 estudiants de la ciutat nigeriana de Chibok, els familiars segueixen lluitant. Un total de 219, de les 276 noies que van ser segrestades el 14 d'abril del 2014, continuen en parador desconegut i els seus noms se sumen a la llarga llista dels prop de 2.000 joves que, segons Amnistia Internacional, han sigut abduïts pel grup terrorista Boko Haram des del 2014 per ser usats com a combatents, esclaves sexuals i fins i tot terroristes suïcides. 

Un parell de bufandes i alguns objectes personals. Això és tot el que van trobar els familiars de les noies que van sortir al bosc de Sambisa, al costat de la zona de Chibok on hi havia el col·legi, al constatar la falta d'actuació i resposta governamental després del segrest. L'expresident nigerià, Goodluck Jonathan, ha sigut el més clar exemple de la falta d'interès i responsabilitat que va demostrar l'Estat nigerià, que va trigar prop de tres setmanes a fer qualsevol declaració sobre els segrestos -una actuació que li va valer una derrota electoral el 2015 davant el seu opositor Muhammadu Buhari, per primera vegada en la història del país. 

#BringBackOurGirls DAY727 @obyezeks @naijama @camanpour @RealSeunKuti @DrJoeOdumakin @Malala @monaeltahawy pic.twitter.com/M3QsvB7UTl

— Dolapo Aina (@DolapoAina) 11 de abril de 2016

INICIATIVES SENSE RESPOSTES

Muhammadu Buhari, després de guanyar les eleccions, va ordenar el gener passat una nova investigació pels segrestos de les noies que tantes vegades han sigut desmerescuts, i fins i tot negats. "Les negacions d'un succés solen ser, sens dubte, a conseqüència de la por", explica Asia Mohammad-Oyebode, filla de Murtala Mohammad, un líder nigerià assassinat els 70. "Les ments de molts nigerians es neguen a acceptar que el que va passar és real, perquè això implica acceptar que els podria passar a les seves filles", explica Mohammad-Oyebode.

Mohammad-Oyebode va començar una campanya dedicada a no perdre la memòria de les 219 noies que avui continuen segrestades i va començar a recórrer les cases una per una per busca imatges i històries d'aquestes noies que permetessin conèixer la realitat de les seves vides quotidianes.

"He conegut moltes persones que no creuen que el segrest tingués lloc i el consideren una estratègia política per debilitar l'anterior Govern. No es pot tolerar", explica la directora de la fundació Murtala Mohammad Foundation. Sense anar més lluny, durant el mes de març passat, un governador estatal nigerià, Ayodele Fayose, va negar, en públic i en diverses ocasions, l'existència del segrest.

La iniciativa de Mohammad-Oyebode no ha sigut l'única en aquests dos anys que ha intentat posar cara o nom a les noies o ha intentat pressionar pel seu alliberament. Yakubu Nkeki és president de l'Associació de Pares de les Noies segrestades de Chibok, i amb el seu esforç i dedicació va aconseguir establir la xifra exacta de noies segrestades anant porta per porta i demanant proves als pares que al·legaven haver perdut una de les seves filles que ho demostressin.

"Vaig anar en bici, de poble en poble, durant dues setmanes demanant noms i fotos de les noies. Vaig demanar proves i els pares em van ensenyar els llibres de les seves filles perquè pogués comprovar el nom que usaven a l'escola", explica Nkeki. "No sabem en qui confiar", assegura, dient que ha rebut diverses amenaces ja pel seu intent de mantenir les nenes dintre de l'agenda mediàtica. 

SEGUIR EL RASTRE

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Fa poc més de dos mesos, un dels pares de dues germanes segrestades per Boko Haram va rebre una trucada del número d'una de les seves filles de la qual no sap res des que el 14 d'abril del 2014 li va trucar per última vegada des d'un dels camions que es van emportar les 276 joves de la seva escola de Chibok. Alertat, va anar a casa de Nkeki. "Em preguntava nerviós que què havia de fer. Vam trucar-hi junts", explica Nkeki, que va escoltar una veu masculina a l'altre costat de l'aparell que li deia que no tornés a trucar al telèfon mòbil de la seva dona o el mataria. 

Tampoc van canviar gaire les coses, la gran mobilització a les xarxes socials al voltant del 'hashtag' #Bringbackourgirls, tuitejat més de 3,3 milions de vegades el 2015, que demanava l'alliberament de les noies. La primera dama nord-americana, Michelle Obama, i Malala Yousafzai, l'estudiant pakistanesa tirotejada pels talibans després de manifestar-se a favor de l'educació de les nenes, són només dues de les moltes personalitats que van mostrar el seu suport a una causa, que avui continua sense resoldre's. 

There are too many questions to ask, but we believe we have a Government. All we are saying is #BringBackOurGirls pic.twitter.com/4dnZMFlyIa

— Generational Voices (@GenVoices) 30 de abril de 2014

...from the town of Chibok in northeastern Nigeria last year, Michelle Obama began a Twitter hashtag campaign #BBOG pic.twitter.com/s8kSb8vCxM

— SEGA L'éveilleur®🚨 (@segalink) 12 de julio de 2015