¿Per què la UE no és contundent contra els paradisos fiscals?

Darrere de cada filtració sobre evasió fiscal, com els papers de Luxemburg i de Panamà, els líders europeus es comprometen a lluitar contra els paradisos fiscals. Però en la pràctica, les mesures resulten més cosmètiques que eficaces. Els governs de la Unió Europea (UE) accepten com una cosa normal que es creïn societats 'offshore' (fora de jurisdicció) i que els bancs i les grans empreses tinguin filials als paradisos fiscals, malgrat que les activitats en aquests territoris estan associades a l’evasió fiscal, a l’ocultació de patrimonis i transaccions dubtoses i al blanqueig de diners criminal. Tota la banca europea té filials en paradisos fiscals, les empreses de l’Ibex 35 espanyol tenen més de 800 filials en aquests territoris i els cinc principals bancs francesos atribueixen un terç dels seus beneficis als paradisos fiscals, per exemple. 

Els patrimonis ocults als paradisos fiscals pugen a 28 bilions d’euros, xifra que equival a 28 vegades el producte interior brut (PIB) anual d’Espanya i al 40% del PIB mundial, calcula un informe de l’economista James S. Henry de Tax Justice Network. Almenys la meitat del comerç mundial es realitza a través de paradisos fiscals, segons Henry, i el 42% de la facturació neta de les grans firmes nord-americanes prové de paradisos fiscals, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). El frau i l’evasió fiscal priven la UE i els seus estats de la recaptació d’un bilió d’euros anuals, estima la Comissió.

CONCESSIONS A CAMERON

Les concessions al primer ministre britànic, David Cameron, de cara al referèndum de juny impediran a la Unió Europea adaptar mesures efectives per controlar la City de Londres, epicentre financer de la xarxa mundial de paradisos fiscals. Així mateix, la directiva de protecció d’informació empresarial promoguda per la Comissió impedirà en el futur filtracions com els 'papers de Panamà' o els 'Luxleaks', denuncien les associacions internacionals de periodistes i innombrables organitzacions no governamentals.

El Parlament Europeu debatrà el 13 d’abril aquesta directiva, que permetrà a les empreses perseguir penalment la publicació de qualsevol informació que defineixin com a confidencial.

El paquet de mesures que va presentar la Comissió Europea al gener per combatre l’evasió fiscal de les multinacionals tindrà un efecte molt limitat, perquè mantenen amb canvis cosmètics la majoria dels instruments per reduir artificialment els impostos, segons Tax Research i Oxfam.

El sistema d’intercanvi automàtic d’informació fiscal entre els estats que la UE planteja com a panacea tampoc funcionarà davant les societats pantalla, que operen amb testaferros i un entramat de societats fantasma interposades. Una petició d’informació sobre un compte dins de l’OCDE pot trigar sis mesos en el millor dels casos si es tracta d’un país cooperatiu, assenyalen Leonard Seabrooke i Duncan Wigan, professors de la Copenhagen Business School. A Panamà és delicte que un banc faciliti dades sobre un dels clients si no hi ha un mandat judicial panameny gairebé impossible d’aconseguir. 

GRAN BRETANYA, A L’EPICENTRE

En realitat, la Gran Bretanya i els EUA no volen fixar normes estrictes contra els paradisos fiscals perquè se’n beneficien a través de la City de Londres i Wall Street, destaquen Seabrooke i Wigan. A l’estat de Delaware (EUA), per exemple, és encara més fàcil crear una societat pantalla que a Panamà i la llei ni tan sols obliga els bancs nord-americans a facilitar informació dels seus clients forans quan ho demani el seu país, encara que sigui de la UE.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

La Gran Bretanya està en l’epicentre de l’evasió fiscal: té sota la seva tutela els principals paradisos fiscals (Gibraltar, les illes de Man, Guernsey i Jersey, les illes Verges, Bermudes, Cayman i 11 territoris britànics més), més de la meitat de les societats pantalla del bufet de Mossack Fonseca estan registrades en territoris sota tutela britànica i l’economia britànica depèn de les transaccions financeres dels paradisos fiscals. La City de Londres, que finança més del 50% de les campanyes electorals del Partit Conservador, també s’ha convertit en el centre mundial del blanqueig del crim organitzat amb «centenars de milers de milions anuals», avisa David Little de la National Crime Agency (NCA) britànica. 

La Gran Bretanya no està sola. Luxemburg és un paradís fiscal dins de la Unió Europea i Àustria ho ha sigut fins ara. Altres països europeus que col·laboren en l’evasió fiscal són Irlanda, Holanda, Bèlgica, Malta, Xipre i fins i tot Espanya, amb les seves empreses de tinença de valors estrangers (ETVE). Tots ells tenen sistemes fiscals especials perquè les grans companyies gairebé no paguin impostos.