L'ALTRA RIBA DEL MEDITERRANI

Ahmed Galai: "Ni dels Gessamins, ni Primavera. Va ser una revolució"

El membre del Quartet pel Diàleg Nacional de Tunísia, va rebre el premi Nobel de la pau el 2015 pel seu paper en la transcició democràtica de Tunísia

dcaminal33225007 barcelona 2016  03 18 internacional    ahmed galai160405093036

dcaminal33225007 barcelona 2016 03 18 internacional ahmed galai160405093036

3
Es llegeix en minuts
Begoña González

És el representant de la Lliga Tunisiana pels Drets Humans, una de les associacions que conformen el Quartet pel Diàleg Nacional de Tunísia, que ha sigut guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2015 per la seva actuació en la democratització del país mediterrani.

–¿Quin ha sigut el màxim triomf del quartet en la transició democràtica de Tunísia?

–Aconseguir que la confrontació directa que hi havia amb el règim de Ben Ali es convertís en la font de propostes de canvi, de polítiques socials, econòmiques, en la garantia dels drets humans, la llibertat i la justícia social, i tot això sense ser ministres, presidents o polítics; som el poble i volem seguir sent-ho. 

–¿Com va viure Tunísia la Revolució dels Gessamins?

–Per mi la revolució no va ser ni dels Gessamins, ni Primavera, va ser una revolució i hi va haver gent que hi va perdre molt. La revolució no va ser res més que la primera fase d’un llarg procés en què encara estem sumits, perquè els eslògans de la revolució (llibertat, igualtat, justícia...) s’han hagut d’anar lluitant perquè s’assentin al nostre país, que avui dia pot dir que té la constitució més avançada de tot el món àrab per com reconeix i blinda els drets humans. Tunísia no podia passar amb un apedaçament, la revolució es mereixia la redacció d’una nova Constitució.

–A més a més de la Constitució, les eleccions han sigut un èxit...

–Per descomptat. Després de la revolució, en el quartet vam sentir la necessitat d’establir un full de ruta per efectuar la transició. Tenia tres grans eixos: la constitució, les eleccions i el diàleg nacional. La Constitució la vam aconseguir redactar fent justícia a la revolució, posant per sobre la societat a la religió, va blindar els drets pels quals tant havíem lluitat i va reconèixer les llibertats individuals. Després s’havia de fer un pas més i elegir un govern de forma democràtica. També ho vam aconseguir. Tunísia va tenir les seves eleccions democràtiques el 2011 i el 2014 considerades com a transparents per la comunitat internacional. Necessitàvem un Govern i unes institucions representatives i estables per poder fer el tercer pas: un diàleg nacional que normativitzés les peticions de la revolució.

–¿En quin punt està Tunísia en la seva transició democràtica?

–Malgrat que som el país àrab amb la Constitució més avançada i que defensa més llibertats, la transició encara no s’ha acabat. La situació econòmica actual ha agreujat les tensions polítiques, i la societat segueix sense estar satisfeta del tot. S’ha d’aconseguir un repartiment millor de la riquesa, més oferta d’ocupació qualificada, feina per als joves, ajudes a les empreses...Queda molt drama encara a Tunísia, i aquesta situació ha provocat inseguretat i violència. A més a més, Tunísia viu envoltat de guerra, el Daesh és un problema molt greu i el nostre turisme ha caigut en picat des de la revolució del 2011.

–¿El model de transició tunisià es podria exportar a altres països àrabs com Síria o Líbia?

–No crec que puguem parlar d’un model exportable, tots els pobles són creatius i cada un ha de crear el seu propi model adaptant-lo a les seves necessitats. És cert que es poden extrapolar unes directrius: les bones pràctiques, la participació civil i el diàleg han sigut la clau del nostre èxit.

Notícies relacionades

–¿Com ha viscut Tunísia la gran crescuda del gihad?

–Per desgràcia molts joves tunisians ho han deixat tot per anar-se’n a lluitar amb ells. No només joves sense recursos, sinó també joves educats i amb estudis. Aquesta gent està confosa, esperen arribar al paradís matant i això és una tremenda i total negació dels principis de l’islam. Per culpa d’aquesta irracionalitat ha nascut un sentiment d’islamofòbia al món occidental que confon aquesta doctrina radical i obscurantista que els musulmans rebutgem amb l’islam dels meus pares, el meu, que defensa l’amor, la caritat i l’acollida. L’islam es basa en el Salam (la pau) i això és el contrari del que fan els extremistes.