MINUT DE SILENCI A NOVA YORK
Mor Butros Butros Ghali, exsecretari general de les Nacions Unides
El diplomàtic egipci va dirigir les regnes de l'ONU entre el 1992 i el 1996
El seu únic mandat va estar marcat pels conflictes de Ruanda i l'antiga Iugoslàvia
Va ser el primer africà a ocupar la secretaria general de l’ONU, i el seu mandat va estar marcat pels sagnants conflictes de Ruanda i Somàlia, però també per les guerres de l’antiga Iugoslàvia. L’egipci Butros Butros Ghali, nascut el 1922, va exercir el seu únic mandat de cinc anys entre el 1992 i el 1996, substituint el peruà Pérez de Cuéllar, i va ser succeït pel ghanès Kofi Annan. Ahir es va informar de la seva mort a la mateixa ONU a Nova York, on el Consell de Seguretat va guardar un minut de silenci. No hi va haver més detalls del decés, encara que se sabia que havia ingressat la setmana passada en un hospital del Caire. Tenia 93 anys.
Nascut en una de les famílies cristianes coptes més importants d’Egipte –el seu avi Butros Ghali Pasha havia sigut primer ministre egipci entre el 1908 i el 1910–, Butros Ghali es va llicenciar en Dret per la Universitat del Caire i es va diplomar en Dret Públic i Econòmiques per la de París. Abans d’arribar a l’ONU havia ocupat, entre altres, el càrrec de viceprimer ministre per a Afers Estrangers del seu país.
En la cúspide de les Nacions Unides, Butros Ghali es va associar amb la problemàtica de la fam a Somàlia i va organitzar la primera gran operació d’ajuda humanitària de l’ONU a aquell país. Però l’èxit no el va acompanyar, ni allà ni en altres zones on l’ONU va haver de lidiar amb un món postcomunista cada vegada més desordenat, en el qual l’organisme internacional i les grans potències mundials van subestimar sovint les arrels profundes dels conflictes.
Butros Ghali va ser criticat pel fracàs de l’ONU a actuar a temps en el genocidi de Ruanda del 1994 i per no pressionar prou per a una intervenció que posés fi a la guerra civil d’Angola als anys 90, llavors una de les crisis més longeves del món.
L’exsecretari general de l’ONU va ser objecte de burles a Sarajevo (Bòsnia), Mogadiscio (Somàlia) i Addis Abeba (Etiòpia). Tenia per costum posar-se entre la multitud i encarar-se als manifestants quan els guàrdies de seguretat l’hi permetien. «Estic acostumat que els fonamentalistes d’Egipte discuteixin amb mi», deia.
Butros Ghali va sorprendre molta gent a Sarajevo quan va afirmar que no pretenia minimitzar els horrors de la guerra de Bòsnia, però que hi havia altres països on els morts «eren molt superiors».
Notícies relacionadesA Etiòpia va exigir als senyors de la guerra somalis i als líders tribals que deixessin d’acusar l’ONU, i ell mateix, de colonialisme, afegint que els somalis s’haurien de preocupar sobre si les antigues potències colonials ignoraven les seves reivindicacions per seguir amb les seves lluites internes.
«La guerra freda s’ha acabat», va proclamar. «Ningú està interessat en els països pobres de l’Àfrica ni de cap altre lloc del món. Es poden fàcilment oblidar de Somàlia en 24 hores», va afegir. Encara que va ser proposat per continuar al capdavant de l’ONU fins al 2001, els EUA –un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat– en va vetar la candidatura.
