L'ONU afirma que el patiment a Madaya "no té comparació"

"El que hem vist és horrible, no hi havia vida", assegura un representant de l'ACNUR després d'entrar a la població

Unes 400 persones necessiten ser evacuades de forma urgent de la ciutat assetjada per rebre tractament

4
Es llegeix en minuts
Ana Alba
Ana Alba

Periodista.

ver +

El patiment de la població a la localitat siriana de Madaya «no té comparació» amb el que els treballadors humanitaris s’han trobat fins ara a la resta del país», segons afirma el representant de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) a Síria, Sajjad Malik. Parla per telèfon des de Damasc, la capital siriana, amb l’agència France Presse. És eloqüent: «El que hem vist és horrible, no hi havia vida. Tot estava molt calmat. Informacions creïbles indiquen que hi ha persones que han mort de fam (…) El que hem vist a Madaya no es pot comparar (…) amb el que s’ha visctut en altres llocs de Síria», assegura Malik.

A Madaya, situada a poc més de 40 quilòmetres al nord-oest de Damasc, hi ha atrapades unes 42.000 persones, segons dades de l’ONU. Estan sota el setge de l’Exèrcit sirià i milicians del moviment xiïta libanès Hezbol·là des de fa sis mesos. En els últims dies van arribar informacions de més d’una trentena de morts per inanició com a conseqüència de la falta d’aliments en aquesta localitat, situada a prop de la frontera amb el Líban i que ha estat presa per grups rebels.

Aquest dilluns, 50 camions amb 355 tones d’ajuda humanitària van entrar a Madaya. La població no rebia cap tipus de subministrament des de mitjans d’octubre. «Quan dilluns vam entrar a Madaya vam trobar gent que feia molt de temps que sobrevivia sense tenir prou menjar ni medecines. Vam veure l’alleujament a les seves cares amb l’arribada dels primers camions carregats amb ajuda», explica a aquest diari per telèfon, des de la zona de Damasc, Pawel Krzysiek, portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

"Van venir ràpidament"

El CICR és una de les organitzacions que va organitzar el comboi d’ajuda a Madaya i a les localitats de Fua i Kefraya, al nord de Síria, on la població, majoritàriament xiïta, està assetjada per grups rebels, principalment l’anomenat Front al-Nusra, filial d’Al-Qaida a Síria. «Vam veure que la gent estava feble, que les seves necessitats eren urgents. Molts van venir ràpidament cap a nosaltres a veure si els podíem donar un tros de pa o una galeta perquè tenien moltíssima fam», ha relatat Krzysiek.

«Vam sentir històries molt dramàtiques sobre el que havien menjat en els dos últims dies: fulles o aigua cuinada amb espècies. Ha sigut realment esgarrifós veure aquesta situació», va reconèixer el portaveu del CICR. «Hem identificat diversos casos de persones que realment han de ser ateses com més aviat millor, aquesta és la prioritat», va indicar Krzysiek, que no va concretar la xifra exacta de civils que estaven en risc de mort imminent.

Per la seva banda, l’ONU va indicar que «unes 400 persones de Madaya» han de ser evacuades urgentment per rebre tractament mèdic. «Desenes de civils en perill de mort podrien ser evacuades avui mateix», va apuntar el director d’Operacions Humanitàries de l’ONU, Stephen O’Brien, que va informar el Consell de Seguretat de l’ONU de la situació a Madaya i altres localitats sirianes assetjades.      

Crim de guerra

"Els nostres nens es moren de fam"

Els testimonis dels civils de Madaya són escruixidors. Des de fa 15 dies nomésmengem sopa. He vist amb els meus propis ulls un home que matava gats i els presentava a la seva família com a carn de conill. Hi ha gent que s'alimenta del que troba a les galledes d'escombraries, d'altres que només mengen herbes. Hem demanat menjar a homes armats, però s'han negat a donar-nos-en”, ha narrat a l'agència France Presse la jove Hiba abdul-Rahman, de 17 anys, a Madaya. “Els nostres nens es moren de fam, ens tremola tot el cos. Hem començat a desmaiar-nos de fam, patim anèmia i tenim moltes malalties. Els nens ploren tota la nit i no trobem res per alimentar-los”, ha explicat Gaiza Asad, de 30 anys.

L’ambaixador espanyol davant aquesta organització, Román Oyarzun, recorda que «assetjar (una població civil) amb l’objectiu de deixar-la famolenca és un crim de guerra». «No es tracta només de Fua, Kefraya i Madaya, sinó de prop de mig milió de persones que sobreviuen sota setges a diferents indrets de Síria, on les informacions sobre la situació que ens arriben són bastant similars: no hi ha menjar, no hi ha aigua corrent, no hi ha electricitat, no hi ha escola i la situació sanitària és molt difícil, la gent està malalta, mor, les mares no poden alletar els seus bebès», reflexiona Krzysiek sobre el que s’ha viscut. Però prefereix «no comparar el dolor humà» en les diferents poblacions assetjades.

Notícies relacionades

«Fa un parell de dies ens van arribar informacions de Deir Azzor de voluntaris de la Mitja Lluna Roja que ens deien «tenim fam». Viuen sota setge i tenen fam, però malgrat això intenten ajudar tant com poden», va explicar el portaveu del CICR. 

«Estem preparant una altra ronda de distribució d’assistència que esperem que es pugui entregar en els pròxims dies. Preparar una operació sincronitzada per portar ajuda de forma simultània a Fua i Kefraya i Madaya demana el seu temps», va assenyalar Krzysiek. «Però la distribució de menjar una vegada no resoldrà el problema de la gent. Hem de poder arribar a ells amb ajuda humanitària de forma regular», va recalcar.

Les xifres