ELECCIONS LEGISLATIVES A VENEÇUELA
La Veneçuela pobre
El chavisme perdura als barris desafavorits de Caracas, encara que Maduro no és tan popular com el seu antecessor
Un home ven roba en un carrer de Caracas, divendres passat. /
La relació entre Jonhatan i el seu germà és irreconciliable. Els separa una línia emocional. Si parlen dels seus ídols i colors, la conversa es tensa. Es pot passar de les paraules als cops. Jonhatan adora Cristiano Ronaldo. En canvi, el seu germà és del Barcelona. Idolatra Leo Messi. Jonhatan té 10 anys i aquest matí ha anat a acompanyar la seva mare al xiringuito que regenta a l’entrada del barri 23 de gener.
Construït en un dels turons que envolten Caracas, des del qual es té una vista preferencial del palau de Miraflores, el 23 de gener és un dels símbols urbans del chavisme. Un barri pobre, calent, saturat de consignes i emblemes. Els homes i les dones del barri baixen al matí per anar a guanyar-se el pa i tornen a la nit, abans que el sol se’n vagi i arribi la inquietud. Molts d’aquests homes i dones treballen en cases o negocis de persones que no suporten la figura d’Hugo Chávez. Encara li diuen «mico mandante».
Jonhatan ha crescut enmig d’aquests antagonismes més viscerals que els del futbol. La seva àvia Eli-
zabeth és l’encarregada de la capella que s’ha erigit a l’entrada del 23 de gener per recordar San Hugo i demanar-li que perduri el miracle de l’assistència social. Darrere del xiringuito que termeneja amb la capella de fusta, Reyna, la mare de Jonhatan, diu: «Diumenge aquí votarem pràcticament tots pel Govern. ¿Com volen que no ho faci si em garanteix l’educació dels meus fills, els dóna menjar al col·legi bolivarià, els compra els llibres?».
El barri té les seves zones de perill. Un grup armat chavista, Tupamaros, que dirigeix el Comandant Mao, funciona com una mena d’ordre paral·lel: disciplina la comunitat, persegueix la delinqüència, és una oïda més del que es diu i calla sobre la situació de precarietat que es viu enmig de la crisi econòmica i que es pot traduir en deserció electoral. Mao no es cansa de dir que, si cal, posaran les seves pistoles al servei de la revolució.
Fissures i contradiccions
Al capdavall del barri, als seus peus, hi ha un camp de beisbol. En aquesta hora hi ha un entrenament. En una de les parets s’hi han pintat, en ordre d’importància, les cares de Chávez, Jesucrist, Bolívar, Nicolás Maduro i Salvador Allende. Joswell no ha acabat el cinquè any de l’institut. Als 16 anys és el coordinador de la joventut. Està a càrrec de les activitats culturals, esportives i, naturalment, polítiques. «Ser chavista i no madurista és una contradicció. Nicolás és fill d’Hugo que ha suportat una guerra econòmica, paramilitarisme, terrorisme». I no està disposat a admetre fissures ni contradiccions en el poder.
