Els EUA pressionen Turquia perquè segelli la seva frontera amb Síria

Els Estats Units han instat Turquia a prendre mesures per segellar els 98 quilòmetres de la seva frontera amb Síria que segueixen controlats a l'altre costat per l'Estat Islàmic, una franja de territori que s'ha convertit en l'única via que li queda a l'autoproclamat califat per a l'entrada dels seus voluntaris i combatents. En una compareixença davant el Congrés en què també ha anunciat l'enviament de més forces especials a l'Iraq, el secretari de Defensa, Ashton Carter, ha declarat que “Turquia ha de fer més” per controlar una frontera que ha definit com a “sovint porosa”. També Barack Obama ha insistit en el tema, a l'afirmar des de París que ha tingut “repetides converses” amb el seu homòleg Recep Tayyip Erdogan per demanar-li un compromís més gran.

La insatisfacció nord-americana amb el paper que està jugant el Govern d'Ankara ve de lluny, però sembla haver cobrat nova vigència després dels atemptats de París i els plans per intensificar la campanya militar contra l'EI. Molts analistes consideren que Turquia està més preocupada per prevenir que els kurds surtin reforçats del conflicte que envolta la regió que per combatre els gihadistes. La prova més evident es pot observar en el pas fronterer de Tal Abyad, situat a gairebé 100 quilòmetres de Raqqa, la capital oficiosa de l'EI. Els turcs van mantenir el pas obert mentre els gihadistes van controlar la població, però hi van posar el candau així que va caure en mans de les Unitats de Protecció Popular kurdes, un dels aliats de Washington a Síria.

Des de fa mesos, l'Administració Obama ha estat negociant amb el seu aliat de l'OTAN un pla per segellar la frontera contigua a les zones controlades per l'EI, per on no només estarien passant els seus voluntaris, sinó també petroli que venen de contraban a Turquia i que origina lucratius ingressos. Però aquestes negociacions s'estan eternitzant. “Els nostres militars han treballen junts per determinar com una combinació de tropes turques i suport aeri al costat turc de la frontera podria segellar-la molt millor que ara”, va dir ahir Obama des de la capital francesa, on assisteix a la cimera del clima. “Crec que el president Erdogan ho reconeix”.

Carter ha admès que les diferències es mantenen perquè a Ankara li agradaria transformar l'àrea fronterera en una “zona segura” per als refugiats i els grups rebels en cas que s'aconsegueixi expulsar l'EI. Els EUA s'hi oposen perquè consideren que seria massa complicat mantenir la seguretat amb les tropes que ha ofert Turquia. “No han ofert una força de prou envergadura per poder fer-ho”, ha dit Carter. La paciència de Washington, en qualsevol cas, sembla que s'està acabant. “El joc ha canviat. Ja n'hi ha prou. S'ha de segellar la frontera”, ha dit al 'Wall Street Journal' una font de l'Administració per explicar el missatge que s'està transmetent als turcs. “Això és una amenaça internacional i està sortint de Síria a través del territori turc”.

La crisi siriana ha convertit el cada dia més autoritari Erdogan en una peça clau per solucionar, o com a mínim gestionar, els problemes que es deriven de la regió. Aquest mateix diumenge la Unió Europea va arribar a un acord amb el seu Govern perquè es quedi amb els més de dos milions de refugiats que hi ha al seu territori i reforci les seves fronteres a canvi d'ajudes per valor de 3.000 milions d'euros i un compromís per reobrir les negociacions d'adhesió a la UE. També ha posat l'OTAN en alerta després d'abatre un caça rus als límits de la seva frontera amb Rússia, una maniobra que ha afegit més complicacions al greuge sirià.

Notícies relacionades

Alemanya dóna llum verda a la intervenció militar a Síria

La intervenció militar britànica a Síria trenca el Partit Laborista

Alhora que pressiona els seus aliats turcs, el Pentàgon ha anunciat que enviarà més forces especials a l'Iraq perquè recullin intel·ligència i participin tant en operacions de rescat de presoners com en missions per detenir o assassinar gihadistes de l'EI. Carter no ha dit de quants soldats es tracta, però fonts oficials han assegurat que seran probablement entre 100 i 150, cosa que significa que Obama segueix apostant per un increment molt gradual de la presència nord-americana a la regió malgrat les pressions perquè canviï de marxa radicalment. “Això crearà un cercle virtuós de millor intel·ligència, cosa que genera més objectius militars, més batudes i més impuls”, ha dit Carter durant la seva compareixença davant el Comitè de les Forces Armades de la Cambra de Representants.

Els EUA ja tenen un nombre indeterminat de forces especials a l'Iraq, un fet que va sortir a la llum a l'octubre, quan un dels seus soldats va morir en el rescat de 70 iraquians retinguts pels gihadistes. El mateix mes Obama va anunciar que n'enviaria 50 més a recolzar al nord de Síria les milícies kurdes.