La intervenció militar britànica a Síria trenca el Partit Laborista

Abans fins i tot que comencin, els bombardejos a Síria ja han provocat devastació i caos. Danys irreparables al Partit Laborista, que, sota el lideratge de Jeremy Corbyn, s’enfonsa en la guerra civil. La principal força de l’oposició del Regne Unit no ha aconseguit arribar a una postura comuna en una de les decisions més greus que pot prendre un país, com és la d’intervenir militarment en un altre Estat.

Aquest dimecres, durant el llarg debat de més de 10 hores que finalitzarà amb la votació sobre els atacs aeris, la Cambra dels comuns assistirà a un espectacle insòlit. Mentre que Corbyn argumentarà contra l’ampliació de les accions bèl·liques, un dels seus col·laboradors més importants, el ministre d’Exteriors a l’ombra, Hilary Benn, pot prendre la paraula per fer exactament el contrari i advocar a favor dels atacs. «Crec que l’Estat Islàmic és un perill clar i present», va assenyalar Benn per explicar la seva decisió de donar suport a la moció de David Cameron. I no és l’únic membre important de l’equip de Corbyn que hi votarà a favor. També ho farà Tom Watson, número dos en el lideratge, a més dels responsables de les carteres d’Interior, Cultura, Irlanda del Nord, Salut i Educació, entre altres. Els càlculs apunten que uns 60 laboristes poden donar suport als bombardejos.

MILITARS I PARLAMENTARIS

La guerra de Síria s’ha transformat en una confrontació ferotge pel control del Partit Laborista. Una batalla que va començar amb la mateixa elecció de Corbyn el mes de setembre passat amb un 60% de vots dels militants, però amb tot just un terç de suport entre els parlamentaris. I de moment els que desafien el seu lideratge van sumant victòries. Aquest dilluns, els seus adversaris es van apuntar la més decisiva a l’obligar-lo, després de tres dies de frenètiques disputes, a batre’s en retirada i concedir llibertat de vot sobre Síria.

El compromís és un pegat per evitar la ruptura definitiva, una insubordinació amb prou feines camuflada. Corbyn es va adonar que els que l’amenaçaven de renunciar en massa i abandonar el seu equip no jugaven de farol. Amb el vot en consciència, el laborisme assisteix avui a una votació transcendental sense una postura conjunta i coherent. «Si seguim així, el Partit Laborista estarà completament acabat com un partit seriós amb principis», va declarar un dels seus diputats.

MODERACIÓ DE CAMERON

Cameron s’ha preocupat molt de no posar-se en les picabaralles i les desavinences de Corbyn amb els seus. En la llarga argumentació que el primer ministre britànic ja va fer la setmana passada a la Cambra dels comuns a favor de la intervenció a Síria, va contestar durant hores les preguntes dels parlamentaris de tots els partits. Ho va fer adoptant un to moderat i respectuós, en què es va distanciar intencionadament de l’estil insistent, combatiu i exagerat utilitzat al seu dia per Tony Blair, quan va arrossegar el Parlament a aprovar la intervenció militar a l’Iraq.

Ara, la vigília de la votació, Cameron ha resumit tots i cada un dels passos cautelosos que ha anat fent fins a arribar a aquest moment. La moció aprovada pel seu Gabinet advoca per «la necessitat d’emprendre una acció militar contra l’Estat Islàmic a Síria igual que a l’Iraq», però com a part «d’una estratègia més àmplia», que inclogui «política, diplomàcia, ajuda humanitària i tot el que fa falta restaurar per portar pau a Síria». «Assegurant-nos», afegeix, «que protegim els nostres interessos nacionals, al lluitar contra aquesta espantosa organització terrorista».

Notícies relacionades

Alemanya dóna llum verda a la intervenció militar a Síria

Els EUA pressionen Turquia perquè segelli la seva frontera amb Síria

Corbyn, que porta la militància pacifista a l’ADN i és membre de la coalició Atureu la Guerra, va respondre advertint als britànics de les futures baixes civils: «Quan es bombardeja una ciutat com Raqqa –on hi ha uns quants centenars de milers de persones vivint-hi, que poden, o no, voler-ho fer sota el control de l’Estat Islàmic; de fet, molts estan intentant escapar-se’n–, hi anem a matar gent; hi anem a matar gent que és a casa seva amb les nostres bombes. Crec que hem d’anar molt amb compte amb això».

Ha sigut, no obstant, el mateix Corbyn qui, en el moment en què va acceptar la llibertat de vot dels laboristes, va obrir la porta perquè el Regne Unit bombardegi Síria. Cameron no estava disposat a portar a terme la votació fins a estar segur de disposar d’una majoria àmplia. Ara la té, malgrat el rebuig dels independentistes escocesos, d’algun conservador com David Davis i dels laboristes que finalment decideixin acatar la línia oficial del partit marcada per Corbyn.