Tsipras diu «no»

El no significa una forta pressió per a un acord amb millors condicions». El primer ministre grec, Alexis Tsipras, no es mou ni un mil·límetre en la seva postura sobre el referèndum que va convocar divendres passat. La confirmació va arribar ahir, en el primer dia de suspensió de pagaments al Fons Monetari Internacional (FMI) i en el tercer de corralito, després d'hores d'incertesa i missatges contradictoris. Al matí, s'havia filtrat als mitjans de comunicació una carta de Tsipras, enviada de matinada a Brussel·les; es tractava de l'enèsima proposta de l'Executiu, però amb una novetat: acceptava gairebé la totalitat dels objectius fiscals dels seus creditors.

Atenes va reaccionar, no obstant, ràpidament, subratllant que no es tractava ni de bon tros d'una rendició: exigia a canvi la pròrroga per uns dies del contracte de préstec que va expirar ahir a la matinada. I, sobretot, un nou programa de rescat de dos anys, amb una aportació de 29.000 milions d'euros, a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat -és a dir, sense l'FMI- que inclogui una «reestructuració» del deute.

Un carrusel d'esdeveniments i declaracions sembrava una confusió total, i les conjectures es disparaven després de l'anunci d'una al·locució urgent de Tsipras. Entre les especulacions, que de cop i volta demanés el sí a un nou acord, que anunciés una cancel·lació del referèndum o fins i tot que presentés la dimissió.

El premier va acabar en sec amb totes aquestes conjectures. «Després de plantejar el referèndum ens van posar sobre la taula propostes sobre el deute i la seva necessària reestructuració millors que les de divendres. No podíem deixar-les passar, així que vam reaccionar de seguida demanant una solució viable», va explicar. En tan sols 10 minuts de discurs va revelar una estratègia complexa: ni deixarà de negociar -ho promet- ni deixarà de demanar el no a la consulta. Tsipras juga a dues bandes.

Però segueix en peu una de les incògnites principals: la pregunta del referèndum es refereix a la proposta del dia 25 -la que portava les famoses ratllades vermelles de l'FMI- però des d'aleshores tant Tsipras com les institucions han formulat altres plans: els documents que es voten ja no són sobre la taula. Precisament, el primer ministre va deixar entreveure que aquesta millora de les condicions procedeix de la pressió a la qual s'està sotmetent els socis.

La seva postura negociadora seria molt més forta amb un massiu no diumenge, defensa. En altres paraules, significaria que la consulta deixa de referir-se a una pregunta concreta per passar a posar en joc la validació de la postura de l'Executiu per part dels ciutadans. Tsipras es juga el càrrec amb el seu desafiament; recentment ha deixat entreveure que respectaria el sí, però que hauria de ser un altre Govern el que implementés els acords.

PENSIONS DIGNES / A més, es va dirigir als grecs i, sobretot, als jubilats, i va denunciar el «xantatge» a què estan sent sotmesos perquè votin sí. «És per protegir les vostres pensions que fa tants mesos que lluitem. Pel vostre dret a una pensió digna i no a una simple almoina» va recalcar, justificant la convocatòria de la consulta. Va tornar a culpar els creditors del tancament dels bancs però va prometre que la situació seria passatgera. Per últim, els va agrair la seva paciència i va cridar a la calma: no existeix cap escenari de Grexit, va afirmar, assegut davant una bandera grega i una altra d'europea.

Mentrestant el clima es polaritza de cara a diumenge. «Grècia està en l'aire», apuntava ahir el principal líder de l'oposició, el conservador Andonis Samaràs. «El primer ministre no té valor per reconèixer que és ell qui ha disposat el tancament dels bancs. El país viu els pitjors moments de les últimes dècades», va assenyalar. Membres del seu partit van acusar l'Executiu de tenir-ho tot planejat des del principi, amb l'objectiu de tornar a la dracma.

Notícies relacionades

L'Eurogrup no negociarà fins després del referèndum

Varufakis ofereix sis raons per votar 'no' en el referèndum i defensa que Grècia seguirà en l'euro

La formació de Tsipras, per un altre costat, cridava els mitjans de comunicació a respectar el codi deontològic, denunciant «notícies unilaterals» que persegueixen «terroritzar els ciutadans». Alguns mitjans, segons es va difondre a les xarxes socials, han utilitzat imatges d'un terratrèmol a Turquia per il·lustrar les conseqüències del control de capitals.

Tota mena d'institucions -sindicats, col·legis professionals- estan prenent postura davant la consulta, moltes a favor del sí. D'altres, en canvi, demanen l'abandonament total de la taula de negociació i en aquesta línia es preveuen noves mobilitzacions a partir d'avui: aquesta tarda, dels partits d'esquerra extraparlamentària i diferents moviments ciutadans de base, i demà, del Partit Comunista.