Empremtes catalanes a l'Havana

FARMACIA SARRÀ

Josep Sarrà Català i Valentín Català van obrir el 1853 la farmàcia La Reunión al carrer del Teniente Rey. Al deixar el segon el negoci, s’hi va incorporar el fill del primer, José Sarrà Valldejuli, que es va llicenciar en Farmàcia a l’Havana el 1862. La que va arribar a ser la farmàcia més gran d’Amèrica, amb més de 300 empleats, també era drogueria i els seus edificis ocupaven tota una illa. Sarrà, que el 1886 va editar un dels catàlegs més voluminosos del món, va ser soci de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya i regalava medicines als catalans que no les podien pagar.

CASAL CATALÀ

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya va adquirir la seva última seu, que es pot visitar, el 1946. Després de la Revolució del 1959, diverses famílies es van instal·lar a viure als baixos, però es va decidir reservar el primer pis per a vivenda del secretari de l’entitat. El 1999, gràcies a un donatiu de la Generalitat, es van reformar els baixos per convertir-los en locals d’activitats per a socis. Amb grans finestrals i persianes, el gran pati interior disposa d’un poema visual de Joan Brossa. El també conegut com a Casal Català està al carrer del Consulado, 68.

LONJA DEL COMERCIO

En un extrem de la plaça de San Francisco, una de les entrades a l’Habana Vieja, hi ha la Lonja del Comercio de l’Havana on, encara avui, com en el seu origen, s’agrupen oficines d’empreses. Va ser construïda el 1908 quan el president de l’entitat era l’emigrant lloretenc Narcís Macià, que va presidir la Societat Catalana de Beneficència, a més de dirigir empreses i bancs.

CEMENTIRI DE COLÓN

Aquest cementiri, el més gran (50 hectàrees) i més monumental de l’Havana, és un autèntic museu. Concentra la majoria de les tombes dels catalans més rics del segle XIX i principis del XX, quan l’última morada era gairebé tan important com la principal. A la foto, la de la família Conill, el patriarca de la qual, Joan, va ser l’emmagatzemista de tabac més important del país. A més va fundar una refineria de petroli i va comprar diversos edificis de la ciutat.

HOSTAL VALENCIA

La família Samà va adquirir aquesta casa a principis del segle XIX i la va transformar en hotel. L’edifici té un refrescant pati interior enjardinat (foto) i està als carrers d’Oficios i d’Obrapía, que van formar part d’un important eix comercial. Salvador Samà (1797-1866) va ser el membre més destacat d’aquesta família catalana. Va fundar el 1856 el Banco Español de Cuba i després va patrocinar un dic flotant al port i va promoure el tren de Marianao.

BACARDÍ

L’edifici Bacardí és un dels més destacats de l’Havana. La planta d’accés va ser decorada amb marbre vermell com a símbol de les mels que van fer famós aquest rom. Rajoletes de gres ceràmic groc a la façana d’aquest imponent edifici art decó representen el rom blanc i daurat de la marca. Dalt de tot, el símbol de la ratapinyada. L’empresa va ser fundada el 1840 pel català Facundo Bacardí Massó.

ERMITA DE MONTSERRAT

La Societat de Beneficència va presentar un projecte a la reina María Cristina el 1887 per construir una ermita en honor de la Mare de Déu de Montserrat a l’actual plaça de la Revolución, coneguda llavors com Loma de los Catalanes i escenari d’actes multitudinaris del Govern cubà. Finalment, es va aixecar a Rancho Boyeros, una finca pròxima a l’aeroport, on es va inaugurar el 1954. A la foto, l’altar amb una reproducció de la Moreneta i la senyera.

PARTAGÀS

Jaume Partagàs Rabell va arribar a Cuba des d’Arenys de Mar el 1831 amb només 14 anys, perquè la sastreria de la seva família no rutllava. Va aprendre el negoci del tabac de la mà del també català Joan Conill, instal·lat a Cuba des del 1820 i padrí de diversos compatriotes en els anys següents. En els seus viatges a Pinar del Río, Partagàs va conèixer les plantacions de tabac fins que el 1845 va fundar la Real Fábrica de Tabacos Partagàs, tot un referent mundial.

BANCO GELATS

Notícies relacionades

Empremta catalana a l'Havana

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al carrer Aguiar de l’Havana, en el que va ser fa més d’un segle el districte financer, hi ha l’antiga seu del Banco Gelats, ara seu del Banco Nacional de Cuba. L’edifici va ser construït el 1908 pel propietari de la companyia, Narcís Gelats Durall (Lloret de Mar, 1846- l’Havana, 1929). Entitat de gran de prestigi, va custodiar el capital de diversos països europeus, així com del Canadà i els Estats Units, i la fortuna de molts catalans. «Era l’únic banc on el Vaticà guardava diners», afirma l’arxivera del Casal Català. Gelats va ser navilier i propietari de la marca de cerveses La Tropical.

LA FLORIDITA

Ningú hauria de deixar l’Havana sense prendre’s un daiquiri al bar La Floridita, local d’origen català. Tal com recorden un quadro i una placa a l’entrada d’aquest preciós local, el seu propietari era Constantino Ribalaigua Vert, mestre cocteler i creador del Daiquiri Floridita, el Papa Doble i l’Havana Special. Gran amic d’Ernest Hemingway, Ribalaigua li preparava uns daquiris molt especials sense sucre, ja que l’escriptor era diabètic. Una estàtua de bronze de l’escriptor a mida natural està recolzada en un extrem de la barra, constantment plena de turistes.