Mesures
¿Pla o pedaç contra corruptes?

Abans de les vacances els casos de corrupció que afecten el PSOE van empènyer el Govern a presentar un Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció. Així doncs, amb l’objectiu de prevenir, detectar i sancionar pràctiques corruptes en l’Administració, es dissenyaven unes accions destinades a enfortir la transparència, a promoure la integritat i a millorar els mecanismes de control i de coordinació entre institucions. I per complir-ho en el primer Consell de Ministres després de l’aturada de l’estiu s’ha provat la creació de la Comissió Interministerial d’Integritat Pública, l’òrgan encarregat de coordinar i de supervisar el pla.
Justament en l’interval entre una decisió i l’altra s’ha fet públic l’últim informe del GRECO sobre la corrupció a Espanya que assenyala que el nostre país no ha complert plenament cap de les 19 recomanacions emeses des del 2019 i detecta deficiències rellevants en àmbits clau. Entre aquestes deficiències, l’absència d’una regulació clara i homogènia dels assessors polítics i càrrecs de confiança, la feblesa dels mecanismes per prevenir i gestionar conflictes d’interès i el manteniment dels aforaments, que limiten, l’acció de la justícia en casos que afecten responsables públics. També critica la falta de transparència en les relacions entre càrrecs polítics i grups de pressió, l’escassa vinculació dels codis ètics amb sistemes sancionadors efectius i la limitada independència dels òrgans encarregats de supervisar la integritat institucional. Una bona estirada d’orelles.
Notícies relacionadesLa proposta del Govern mira de corregir algunes d’aquestes deficiències però d’altres continuen sense reparar-se. Ni els òrgans encarregats de prevenir, investigar i sancionar la corrupció es preveuen totalment independents, atès que el pla no inclou mecanismes clars de protecció davant les pressions polítiques, ni es protegeix prou els qui denuncien irregularitats, cosa que és clau perquè la ciutadania pugui col·laborar i detectar la corrupció a temps, ni s’aborda amb prou detalls la transparència i el control en el finançament polític, una àrea especialment vulnerable i problemàtica que cap partit, a conseqüència del problema del regulador regulat, té interès a abordar, ni tampoc es resol el tema dels assessors ni dels aforaments. Per tant, hi continua havent massa buits.
El descontentament ciutadà torna a créixer i la corrupció torna a situar-se com un dels principals problemes segons el CIS, com ara fa una dècada, un avís després del qual s’ha fet ben poca cosa. Tan poc que la iniciativa del Govern no neix fruit de la convicció sinó de la necessitat, fet que suscita molts dubtes sobre la seva voluntat sincera d’emprendre reformes. Uns dubtes extensibles al PP que en aquest àmbit afronta els mateixos problemes que el PSOE i pateix del mateix immobilisme. Fa deu anys tots dos partits es van aconseguir salvar, però ara, en un context diferent, si continuen sense prendre’s la corrupció seriosament, potser ja no hi són a temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.