Que cremi el llamp

Que naufragui la mar. Que s’ofegui, que s’asfixiï. ¡La mar n’és la culpable!, cridem tots. Aquesta massa enorme d’aigua que amenaça les nostres costes. Esmunyedís cavall de Troia que arriba prenyat d’assaltants. Es vesteix d’un magnètic blau per enganyar-nos, no és més que un líquid tòxic que enverina les nostres essències. Sobre seu hi circulen "vaixells negrers", aquells que escupen l’escòria que no vol ningú. Niu de lladres i violadors. ¡Posem fi a la mar! Confiscació i enfonsament per a l’invasor.

Que la calor pateixi un cop de calor. Que la mar s’enterri a la mar. Que el boc expiatori cremi o naufragui, tant hi fa. Però que existeixi. O es pugui inventar. Llamp o piròman (aquestes persones amb trastorns mentals que provoquen una ínfima proporció dels incendis), mar o vaixell d’Open Arms (aquesta organització que ha salvat més de 70.000 vides). La qüestió és assenyalar un culpable. Rostres coberts de cendra o de cutis fosc utilitzats per eludir la responsabilitat i crear una falsa idea de comunitat: ¡tots contra els assenyalats!

Que mori la intel·ligència. Assenyalem el piròman i insultem-lo. El termòmetre arriba a temperatures de rècord, els boscos pateixen l’abandonament, els recursos escassegen i suspenem en prevenció, però som experts en menyspreus. Els governs autonòmics del PP culpen el govern de Sánchez de tots els mals (especialment dels derivats de la incompetència o la mala gestió dels conservadors). Es tracta de denigrar sense cap límit. Si s’ha de mentir, es menteix. Si s’han d’agitar notícies falses i llegendes, es fa. Tot és vàlid per tornar al poder. L’estratègia no és nova, però cada vegada és més impúdica. Al PSOE no es perd l’oportunitat d’equiparar el PP a la ultradreta, tot i que va tenir a les mans evitar aquesta aliança nefasta. La política de pedra, paper o tisora. Refractària al pacte, només interessada en la derrota de l’oponent.

Notícies relacionades

Lamentar que tot va malament

Entre avui i (potser) demà

Que s’acabi la bondat, que agonitzi entre udols de dolor. Aquí hi ha aquestes tres mil criatures, els més desvalguts entre els desvalguts, convertides en pàries. ¿Com pot ser tan difícil trobar-los empara? El PP atrapat en la immoralitat verinosa de Vox. Lliçons avançades de racisme i de deslleialtat entre comunitats.

Incapaços de compartir inquietuds i d’atendre conjuntament els grans desafiaments (canvi climàtic, migració, desigualtat, desesperança política i vital...), creix la desconfiança, la indiferència al dolor aliè i s’imposa la irracionalitat. ¡Que cremi el llamp!, cridem tots. Al voltant de la foguera, només s’admeten danses guerreres.