MATANÇA EN UNA ESGLÉSIA AFROAMERICANA
"Volia una guerra racial"
L'autor de la massacre racista a Charleston desitjava viure en una societat segregada, segons va confessar als seus amics
El succés ha obert un debat sobre els símbols confederats

Dylann Roof, després de ser detingut a Shelby (Carolina del Nord), aquest dijous. /
Mentre les vigílies tenen lloc davant la històrica església d'Emanuel a Charleston (Carolina del Sud), on nou persones negres van ser tirotejades dimecres en un brutal assassinat de caire racista, el sospitós de l'atemptat va confessar a la policia l'autoria de la massacre. I ho va fer, segons fonts policials citades per The Washington Post, sense expressar vergonya o remordiment. De fet, Dylann Roof, l'assaltant de 21 anys, volia que la seva infàmia tingués ressonància, que el seu odi envers els negres quedés patent. En paraules d'un excompany de pis, «volia posar en marxa una guerra civil», la guerra racial somiada per alguns supremacistes blancs.
«Deia que faria alguna cosa així i després se suïcidaria», va explicar Dalton Tyler, l'excompany de pis de Roof, a Abc News. A mesura que passen les hores, es dibuixa el perfil d'un noi reservat que, tot i això, solia fer acudits racistes i, encara que tenia alguns amics negres, va confessar més d'una vegada el seu menyspreu pels afroamericans i els seus desitjos de viure en una societat segregada. «Volia que fos blancs amb blancs i negres amb negres», va explicar a la CNN una altra persona pròxima. «Però ningú se'l prenia seriosament».
La fiscalia li ha imposat nou càrrecs per assassinat i un altre per tinença il·legal d'armes. Segons diverses fonts, la pistola de 45 mil·límetres que va utilitzar per cometre els crims no l'hi van regalar els seus pares pel seu 21 aniversari, sinó que li van donar diners perquè es comprés el que volgués i, el mes d'abril passat, va adquirir la pistola en una armeria de Charleston.
Calma aparent
Roof va comparèixer ahir per primera vegada davant el tribunal que el jutjarà amb uniforme de presidiari. Ho va fer en calma aparent, contestant les preguntes del jutge sense alterar-se. És possible que hagi d'enfrontar-se a la pena de mort, una opció que va defensar la governadora republicana de l'estat, Nikki Haley. «No hi ha cap dubte que demanarem la pena de mort». El Departament de Justícia estudia la possibilitat d'acusar-lo de terrorisme per les aparents motivacions polítiques que amagava l'atemptat. «Sens dubte aquest episodi punyent buscava generar por i terror», va dir el Departament de Justícia en un comunicat.
El que ha passat a Charleston també ha obert un debat sobre els símbols confederats, com la matrícula davant la qual Roof es va fotografiar o la bandera que ahir penjava ben alta davant el Parlament de Carolina del Sud, a diferència de la resta, que onejaven a mig pal. Per alguns, aquella bandera és un emblema de la tradició del sud; per d'altres, un vestigi del racisme que va impregnar la regió i va desfermar la guerra civil. Moltes veus van demanar ahir que la retiressin per respecte a la víctimes, però ni tan sols es pot posar a mig pal si no ho decideix el Congrés estatal.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- L’estabilitat de la legislatura Puigdemont i Junqueras donen aire a Sánchez abans de reprendre el curs
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents