França i Alemanya es coordinen contra les quotes de refugiats

Els dos governs plantegen esmenes al pla de la UE per la crisi del Mediterrani

París i Berlín demanen que se'ls reconegui el seu esforç previ per donar asil polític

Membres de la Creu Roja atenen un immigrant després de desembarcar a Augusta (Sicília), diumenge passat.

Membres de la Creu Roja atenen un immigrant després de desembarcar a Augusta (Sicília), diumenge passat. / REUTERS / ANTONIO PARRINELLO

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / PARÍS / BRUSSEL·LES

París i Berlín es van unir ahir en el seu rebuig al pla de la Comissió Europea per afrontar la crisi excepcional dels refugiats del Mediterrani, i van presentar esmenes a la proposta de repartiment per quotes als diferents països de la UE. Els ministres d'Interior dels dos països, Ber-nard Cazeneuve (França) i Thomas de Maizière (Alemanya), van afirmar en un comunicat conjunt que el repartiment per quotes «haurà de tenir millor en compte abans que res els esforços ja efectuats pels estats membres» en mecanismes de protecció i assistència, com l'admissió humanitària.

Cazeneuve i De Maizière, que van recordar que actualment cinc estats (França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Hongria) carreguen amb el 75% dels demandants d'asil, van insistir que «aquesta situació és insostenible» i que el nou dispositiu ha de ser «just», però també «temporal i excepcional». En concret, van afirmar que el mecanisme d'emergència previst per la UE «s'ha de fonamentar en dos principis igual d'importants: responsabilitat i solidaritat. Creiem que l'equilibri entre aquests dos principis no s'ha aconseguit en la proposta de la Comissió», van assenyalar.

Segons el sistema de quotes plantejat, que encara ha de ser aprovat pel Consell Europeu, a Alemanya i França els correspondria acollir el 40% dels 40.000 peticionaris d'asil inclosos en el pla. Les seves reticències, juntament amb el rebuig d'Espanya i altres països de l'Est, demostren que el pla, considerat insuficient per moltes oenagés, està topant amb més dificultats de les previstes entre els Vint-i-vuit. L'assignació de quotes es basa en criteris de població, economia, desocupació i peticions d'asil rebudes en els últims cinc anys.

París i Berlín sostenen que els països riberencs del Mediterrani, que reclamen una solidaritat més gran, han d'aplicar, amb el suport del pressupost europeu, «totes les mesures jurídiques i financeres necessàries per reforçar la vigilància de les fronteres exteriors».

RÀPIDA EXPULSIÓ / En la mateixa línia, Cazeneuve i De Maizière defensen que en aquests països europeus d'arribada els immigrants siguin traslladats a «centres d'espera» pròxims al lloc de desembarcament, i que allà es faci la selecció per a la ràpida expulsió dels que no siguin susceptibles d'acollir-se a l'estatus de refugiats. Per fer-ho, admeten que els estats, l'Oficina Europea d'Ajuda a l'Asil, Frontex i la Comissió Europea hauran de donar-los suport amb «mesures concretes, utilitzant plenament el marc jurídic existent».

Notícies relacionades

Frontex haurà de recolzar en particular els països que facin front a «un flux excepcional d'immigrants irregulars», segons el comunicat, i haurà de reforçar els contactes amb els països d'origen perquè admetin els expulsats. Pel que fa als que no puguin ser tornats, la seva situació s'examinarà també als països de primera entrada seguint els procediments de dret comú.

Els dos ministres van dir que, més enllà de la qüestió de les quotes, s'ha de «limitar els moviments migratoris secundaris -entre els països de la UE- que posarien en perill» aquest repartiment. Els titulars d'Interior de la UE discutiran el pla el 15 i 16 de juny. El Regne Unit, Dinamarca i Irlanda estan exempts de participar-hi, i fins i tot el primer ha avançat que tampoc ho farà en la redistribució de 20.000 refugiats de guerra més acollits actualment en tercers països.