L'electricitat del doctor Pearson

La premsa nord-americana va destacar entre les víctimes del Lusitania el milionari Alfred G. Vanderbilt, l'escriptora feminista Alice Moore Hunnard, el productor de Broadway Charles Forman i una mèdium espiritista. Pel que fa a Catalunya, el més famós dels morts va ser l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, que viatjava en el transatlàntic torpedinat en companyia de la seva dona, Mabel.

Pearson, fundador de la Barcelona Traction Light and Power Company, més coneguda com La Canadenca, havia impulsat empreses d'energia hidroelèctrica en diferents països i va viatjar per primera vegada a Catalunya el juny de 1911, quan l'enginyer Carlos Montañés li va parlar d'un projecte per electrificar Barcelona.

Quan, al cap de poc d'arribar, Montañés el va portar en cotxe al Tibidabo i li va mostrar les fumejants xemeneies de les fàbriques del Poblenou, Sants, Hostafrancs i el Paral·lel, que en aquell temps funcionaven amb carbó, Pearson ho va veure clar. «Em quedo amb el projecte», li va dir. «Ja no es troben perles com aquesta al món. Aviat farem de Barcelona una ciutat més gran que Buenos Aires».

 

El pla de Pearson per electrificar Catalu-nya consistia a construir grans preses al Pirineu per obtenir energia dels salts d'aigua i enviar-la a Barcelona a través de línies d'alta tensió. El negoci es completaria amb la compra de la companyia de tramvies i del ferrocarril de Sarrià, consumidors de l'energia obtinguda.

L'ordenació del territori que Pearson tenia al cap també preveia construir un túnel que salvaria la barrera de Collserola. D'aquesta manera podria connectar per tren Barcelona amb les fàbriques del Vallès. Als boscos de Collserola hi va preveure la construcció d'urbanitzacions a l'anglesa, amb caseta i jardí, com La Floresta Pearson, batejada en el seu honor el 1922.

Un cop reunits els diners necessaris, Pearson va actuar de pressa. Al desembre va fundar a Toronto la Barcelona Traction i va planejar construir la primera presa a prop de Tremp. Amb aquest objectiu va comprar les terres afectades i va contractar milers d'obrers arribats de tot Espanya. Llavors Tremp es va convertir en una mena de poble del Far West, amb enginyers nord-americans que vivien en un recinte propi i una gran massa obrera que llogava habitacions.

Les obres eren faraòniques, però Pearson va fer un total de set viatges a Catalunya per comprovar que tot anava segons el previst. El juny de 1914, però, l'esclat de la primera guerra mundial va suposar la interrupció dels subministraments i el fre de les obres d'una presa que havia de ser la més gran d'Europa de l'època.

L'assemblea a la qual mai va arribar

Quan el 7 de maig de 1915 Pearson va embarcar a Nova York en el Lusitania ho va fer per poder assistir a l'assemblea general d'accionistes de la Barcelona Traction, convocada a Londres per desbloquejar la situació i poder continuar les obres a Tremp. Era conscient del perill que corria, però també sabia que el seu ambiciós projecte a Catalunya requeria la seva presència a Europa. Per desgràcia, mai va arribar a Londres. Ell i la seva dona van morir en el naufragi.

Quan el 9 de maig el diari barceloní La Publicidad va donar la notícia del desastre del transatlàntic, va destacar la mort de Pearson i va afegir: «El doctor Pearson mor en el moment en què més indispensables eren el seu talent i activitat per acabar les obres començades (…) Passi el que passi la seva obra quedarà, ja que la quantia dels capitals utilitzats és garantia que, almenys, les obres començades arribin a un final feliç».

 

Les obres del pantà de Sant Antoni, a Tremp, es van poder reprendre, ja sense Pearson, el juliol de 1915 i la retenció de l'aigua es va completar el 24 de maig de 1916. Poc després, l'energia hidroelèctrica a gran escala ja era una realitat a Catalunya, i les fàbriques de Barcelona van deixar de dependre del carbó importat.

Notícies relacionades

‘El conte de la serventa’ va ser una realitat a Irlanda: 9.000 nadons morts i 56.000 mares solteres maltractades al segle XX

Un sicari menor d’edat fereix de gravetat el precandidat presidencial de Colòmbia, Miguel Uribe

Pel que fa al projecte de Pearson de tren del Vallès, a finals de 1916 va circular el primer ferrocarril pel túnel de Vallvidrera fins a l'estació de Les Planes. La gran obra de Pearson es va veure així completada un any després de la seva mort.

El 1948, després de la parada de la guerra civil, un jutjat de Reus va decretar la fallida de la Barcelona Traction. Un dels denunciants era el milionari franquista Juan March. La batalla jurídica es va allargar fins al febrer de 1970, quan el Tribunal de l'Haia va donar la raó a Fecsa, l'empresa fundada per March com a continuació de la Barcelona Traction creada el 1911 per Pearson.