"¡Mama, estic bé!"

Kàtmandu. 22.15 hores.

Albert Llambí Campanyà, de 24 anys i veí del barri barceloní de Sant Andreu. Juntament amb tres catalans més --de la productora audiovisual I’m Marylou-- van deixar Barcelona fa dos mesos i mig en moto per recórrer i filmar l'Índia i el Nepal. Dijous passat van entrar al Nepal i es dirigien a Kàtmandu quan, dissabte al matí, els va sorprendre el terratrèmol. En plena ruta.

"Devien ser les onze del matí. Ens havíem parat a prendre un te i unes patates fregides en una espècie de bar a la carretera, a uns 60 quilòmetres de Kàtmandu. De sobte, va començar a tremolar el terra. Era com si estiguéssim sobre una planxa de surf sobre la terra. La gent va començar a sortir de les cases, cap a la carretera, i alguna de les vivendes pròximes es va ensorrar. Estàvem a uns 2.000 metres d'altitud. El sisme va durar mig minut, però és realment aquella sensació que va ser molt més. Jo vaig fer un vídeo amb el mòbil i és això, entre 20 i 30 segons. No més".

"Quan va acabar, ens vam quedar allà, al costat de la carretera i vam esperar uns 15 i 20 minuts per assegurar-nos que no hi havia una rèplica. N'hi va haver una, però de tan sols 10 segons. Després vam decidir pujar a les motos i allunyar-nos d'allà. Vam pensar que a l'estar a prop de les muntanyes era més perillós, que a la capital, Kàtmandu, estaríem més segurs. Abans, vam preguntar a la gent del lloc si allò era normal. Ens van dir que no, que era la primera vegada que ho vivien".

"La baixada cap a Kàtmandu va ser impactant. Amb les motos anàvem esquivant roques que s'havien desprès de les muntanyes en allaus, i esvorancs, mentre anàvem passant al costat de cases ensorrades. La gent ocupava la carretera, asseguts. Per una carretera d'un carril de doble direcció ens anàvem acostant a la capital. I com més a prop estàvem, creient que estaríem més segurs, més destrosses i cossos anàvem veient, se sentien crits, sirenes. Jo sentia un nus a l'estómac i ganes de plorar."

"Ja arribant a Kàtmandu, el trànsit estava parat. Hi havia autocars de turistes detinguts i veies gent de l'Exèrcit, policies i bombers. I vam començar a veure algunes imatges impactants, com el rescat d'una nena que no devia tenir més de 10 anys. Uns policies la treien d'entre les destrosses, amb ferides obertes i inconscient, però viva. La gent aplaudia. Et posaves en la pell de la gent i, de sobte, ens vam preguntar si hauria arribat ja la notícia a casa i és quan t'adones que has de trucar a casa".

"Jo vaig trucar primer al meu pare, que ja havia sentit alguna cosa. La meva mare, encara no. 'Mama, estic bé', li vaig dir. Per sort, ella no s'havia assabentat de res encara. Li acabaven de trucar unes amigues per preguntar-li per mi i ella havia dit: bé, està bé, a l'Índia. Però les amigues no l'hi havien dit, per precaució. Un cop vam haver trucat a casa, vam intentar informar-nos de les zones més segures de la ciutat. Uns turistes australians ens van dir que havien parlat amb la seva agència de viatges i ells els havien recomanat buscar un hotel pròxim a l'aeroport perquè és una zona més segura. I així ho vam fer. Els primers per on vam passar estaven plens i finalment vam trobar lloc a l'Hotel Maharaja Palace, a uns cinc minuts en moto de l'aeroport. Però fins i tot en aquella zona, la gent de les cases pròximes estava tota a la carretera, asseguda sobre plàstics. També en un parell d'hospitals per on vam passar, el personal mèdic atenia els ferits a l'exterior de l'edifici. No sé si era perquè estaven plens a l'interior, o per seguretat, per si hi havia una rèplica, perquè van anunciar una nova rèplica entre les 22 i les 24 hores".

NOVA RÈPLICA A LES 10 DE LA NIT

Notícies relacionades

Moren vuit alpinistes al peu de l'Everest a causa del terratrèmol del Nepal

No hi ha víctimes espanyoles, de moment, a causa del terratrèmol al Nepal

"Passaven uns 20 minuts de les deu de la nit i, de nou, el terra va començar a moure's. Tots vam sortir de l'hotel i ens vam quedar a fora. És impactant. Estàvem descol·locats. Vam telefonar a la ambaixada espanyola a Delhi, que és des d'on tenim els nostres bitllets d'avió per tornar a Barcelona el 16 de maig, i ens van dir que la carretera de Kàtmandu a Pokhara estava tallada, perquè és just on se situa l'epicentre del terratrèmol. Des d'allà havíem d'arribar a Delhi."

"Ara estem bloquejats, a l'espera del que passi en les pròximes hores. És qüestió d'estar alerta. Més que por, em sento nerviós, voldries ajudar la gent, però de moment no és aconsellable, només actuen en els rescats els membres de l'Exèrcit, bombers i policies. Si falten mans, allà estarem. Però és impressionant. Aquesta serà una nit sense nit".