La política encara és cosa d'un sol sexe

Quan José Luis Rodríguez Zapatero es va declarar feminista a la pràctica el 2008 al formar un Govern de paritat, Silvio Berlusconi va trobar una temptadora oportunitat de ventar el seu sarcasme. «Massa rosa», li va dir en una conversa telefònica, segur que entre rialles. No consta que qui aleshores era primer ministre italià repetís la brometa quan el seu compatriota Matteo Renzi va imitar l'exemple socialista l'any passat. L'afirmació de Berlusconi -que «la prevalença dels homes en la política italiana» no es qüestionava- semblava haver passat a millor vida, o a altres continents. Fins que ha arribat Alexis Tsipras. La paritat s'ha imposat als Governs d'Itàlia i a la França de François Hollande. A la nova Grècia que pretén anar a contracorrent, les dones no hi tenen ara com ara cabuda.

El petit escàndol que ha armat la classe política espanyola no hauria estatel mateix si el conservador Andonis Samaràs hagués aconseguit la reelecció. El seu últim Gabinet no incloïa cap ministra i ningú va semblar adonar-se'n. La vara de mesurar s'ha acarnissat en Syriza, observat fins ahir com un referent de l'esquerra regeneradora, però que d'entrada ha deslligat el progressisme econòmic del progressisme social. Una decepció.

«És un mal senyal per a Europa», va afirmar ahir Zapatero al ser interrogat per EL PERIÓDICO. «Suposa una clara decepció per a qualsevol progressista, perquè no hi ha polítiques progressistes sense la participació de les dones», va rebatre.

La decepció, la incomprensió i fins i tot la indignació es van fondre en les opinions dels polítics i politòlegs consultats per aquest diari. Tot un contrast amb la indiferència observada a la resta de la Unió Europea -fa pensar- i també a la mateixa Grècia. Potser deuen pensar els grecs que hi ha unes altres preocupacions molts més urgents que la igualtat.

A LES XARXES SOCIALS / Podem, el partit agermanat amb Syriza, no va estalviar les crítiques. «Una democràcia completa no pot no comptar amb la meitat de la població per poder ser-ho», va indicar en un comunicat l'Àrea de la Dona i Igualtat del partit. «El Govern grec té la responsabilitat d'analitzar per què les dones no estan protagonitzant el lideratge polític a Grècia i, en particular, a Syriza, i conseqüentment desenvolupar mesures que evitin que les dones es mantinguin fora del tauler polític».

El seu disgust va ser compartit. Fins i tot es va crear un hashtag a les xarxes socials que va tenir un ampli recorregut a Espanya: #sinmujeresnohaydemocracia. «És un retrocés en la conquista que havíem aconseguit les dones els últims anys», va reflexionar Trinidad Jiménez, que va ser ministra d'Exteriors i de Sanitat amb Zapatero. «Cap Govern pot ser representatiu de la seva societat si no inclou dones. No hi ha dubte que hi ha marge per a l'avanç».

Aquest va ser un punt que van compartir les dones consultades que ostenten o han ostentat càrrecs amb responsabilitat: que l'accés de la dona al poder polític no és un camí pavimentat i complet. Les fuetades a Tsipras, de tots els partits, es donen per descomptades. «És sorprenent que en ple segle XXI es pugui formar un Govern sense cap dona», va assenyalar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, una de les 3 alts càrrecs femenins de 12. «És una anomalia democràtica. Encara s'han de fer esforços per incorporar el talent femení».

Notícies relacionades

Els grecs, uns clàssics

L'absència de dones al Govern grec desferma una onada de crítiques a les xarxes

Celia Villalobos, vicepresidenta primera del Congrés dels diputats i exministra de Sanitat del PP, no va mostrar comprensió amb la decisió de Syriza. «Em sembla fora de lloc, especialment després de lluitar i buscar un espai durant tants anys. Estic molt sorpresa, tant que no hi hagi una dona com del fet que a Grècia ningú protesti». En l'actual Govern de Rajoy, les ministres són 4 de 13. Un percentatge semblant al del Gabinet d'Obama als Estats Units, que és de 4 de 15.

Un informe recent de la Comissió Europea xifrava en un 27% el nombre de ministres a la Unió Europea. «Ens queda a les dones molt camí per fer», va subratllar Villalobos. Una impressió que aquest informe confirma. De fet, anima els governs i els partits dels Vint-i-vuit a «crear el context perquè les dones estiguin representades en política de forma justa». No devia llegir-lo Tsipras. «No és un bon inici», remata la politòloga Cristina Manzano.