Grècia torna a les urnes amb el temor de l'eurozona

L'escenari més temut als passadissos de Brussel·les es va materialitzar ahir a Grècia: després d'haver esquivat els obstacles més durs de la crisi de l'euro el 2011 -quan el llavors Govern socialdemòcrata va amenaçar de sotmetre el rescat i les mesures d'austeritat a referèndum popular- i el 2012 -any en què les eleccions legislatives van fer tremolar l'eurozona-, una nova votació ha sumit novament el país mediterrani en la incertesa, amb conseqüències difícils de preveure per a tota la Unió Europea.

L'Executiu hel·lè, format per una coalició entre conservadors i socialdemòcrates, va ser incapaç d'aconseguir el vot afirmatiu de 180 dels 300 diputats del Parlament per elegir com a nou president de la República l'excomissari europeu Stavros Dimas en la tercera i definitiva ronda de votació. Va tenir 168 suports, xifra que aboca el país, en compliment de la Constitució, a dissoldre la cambra i convocar eleccions anticipades.

Tindran lloc el 25 de gener, segons va anunciar el primer ministre, Andonis Samaràs, en les seves primeres declaracions després del fracàs parlamentari. «Hem fet tot el que hem pogut per elegir el president i evitar unes eleccions anticipades que la majoria de grecs no volen. Per desgràcia, una minoria de 132 diputats ha arrossegat Grècia», va manifestar Samaràs, acusant la principal força de l'oposició, l'esquerrana Syriza, de fer pinya amb el partit neonazi Alba Daurada, que també va bloquejar l'elecció del candidat presidencial juntament amb la resta de partits de l'oposició.

«SIGUEU OPTIMISTES»

El líder de Syriza, Alexis Tsipras, va aplaudir el resultat de la votació com «un dia històric» i va anunciar que tant el Govern de Samaràs com el «memoràndum d'austeritat» ja són «cosa del passat». «El futur ha començat, sigueu optimistes», va exclamar.

Però el fet que Grècia es torni a enfrontar a un procés electoral quan tot just s'han complert dos anys i mig de legislatura i que les enquestes assenyalin com a favorita Syriza -amb la seva promesa d'acabar amb les retallades- provoca gran inquietud a les capitals europees i a l'altre costat de l'Atlàntic.

Poques hores després que es conegués el resultat de la votació a Atenes, el Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar la suspensió del seu programa d'ajuda financera a Grècia fins que s'aclareixin les incògnites. «Les negociacions amb les autoritats gregues sobre la finalització de la sisena revisió del programa es reprendran quan s'hagi format un nou Govern», va anunciar Gerry Rice, portaveu de la institució financera.

El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va demanar que els votants grecs donin «un ampli suport» al «necessari procés de reformes», en referència al dur programa d'ajust imposat a Grècia per l'anomenada troica (FMI, Comissió Europea i Banc Central Europeu) a canvi dels dos rescats concedits des del 2010 per un valor total de 240.000 milions d'euros, una petita part dels quals encara no s'han entregat.

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

El segon programa hauria d'acabar al finalitzar aquest any però els socis europeus van accedir a donar un termini de dos mesos més per seguir negociant amb el Govern hel·lè, que en l'última reunió es va negar a retallar encara més les pensions i apujar els impostos als medicaments, com exigien els creditors.

Encara que Grècia té prou finançament per sobreviure els pròxims mesos, el missatge de l'FMI i d'algunes capitals europees és que no hi haurà ajuda econòmica si no es compleixen les contrapartides exigides. Qui més clar es va expressar en aquest punt va ser el poderós ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, que, repetint el mantra de la mare del neoliberalisme britànic, Margaret Thatcher, va afirmar que «no hi ha alternativa» per a Grècia. «Les noves eleccions no canviaran els acords que hem tancat amb el Govern grec. Qualsevol nou Govern haurà de cenyir-se als acords firmats pels seus predecessors», va dir, i va advertir que «si Grècia agafa un altre camí, serà difícil» seguir «ajudant».