20 d’oct 2020

Anar al contingut

CENTENARI D'UN EPISODI ÚNIC

Nit de treva (en la guerra) www.

Dos historiadors expliquen què va passar realment en l'alto el foc a les trinxeres la nit de Nadal del 1914 En diversos punts del front, els soldats enemics van confraternitzar

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Amb l'excusa del centenari, tot Europa ha recordat la Treva de Nadal, l'alto el foc que de forma espontània van fer soldats alemanys i britànics a les trinxeres la nit de Nadal del 1914 i que conforma un episodi que, com cap altre, encarna l'esperit d'aquestes dates.

Però, ¿què va passar realment aquella nit? ¿Quin bàndol va prendre la iniciativa per aconseguir que, almenys durant unes hores, les armes callessin? Diversos historiadors detallen aquell episodi. Segons Rémy Cazals, professor emèrit de la Universitat de Tolosa i coautor del llibre Frères de tranchées (Germans de trinxeres) -una obra en què diversos experts investiguen episodis de confraternitzacions entre soldats enemics durant la primera guerra mundial-, «no hi va haver només una treva de Nadal; encara que la de Ieper sigui la més important, al llarg de tota la línia del front hi va haver diversos altos el foc». Segons relata, «els alemanys van prendre la iniciativa per iniciar aquelles treves; en alguns casos van durar només unes hores, mentre que hi va haver zones on l'alto el foc va durar fins a Cap d'Any». Respecte a l'episodi, Cazals insisteix que «les treves es produeixen en llocs on els soldats d'un bàndol i l'altre quedaven molt a prop».

«Aquest episodi no ha estat exagerat. És un esdeveniment extraordinari per la seva humanitat», destaca Cazals, que explica com els soldats alemanys van rebre desenes de petits avets, que van adornar fins a convertir-los en improvisats arbres de Nadal. Aquest element va cridar l'atenció dels britànics. Però van ser les nadales les que van catalitzar la treva. A la nit, els alemanys van començar a cantar. I els britànics es van sumar als cants.

Al seu diari personal, el soldat William Quiton, del segon regiment de Bedfordshire, detalla com es va produir la treva. «¡Els alemanys cantaven! ¡Ens va semblar que la guerra s'havia aturat de sobte!», recorda. Després, es van reunir en terra de ningú. «¡Recordo perfectament l'alemany que sostenia una caixa de xocolates oberta perquè jo n'agafés una!», explica al seu diari.

En un altre punt de l'enorme trinxera que dividia Europa, l'oficial francès Gustave Berthier, del 256 regiment d'infanteria, va veure com «el dia de Nadal l'enemic va fer un senyal indicant que volia parlamentar. Ells van prometre no disparar si nosaltres no ho fèiem. Estaven farts de la guerra».

L'historiador Xavier Casals, un expert català en la primera guerra mundial, explica com la treva es produeix quan només han passat alguns mesos de la guerra. «La gent pensava que seria una guerra ràpida. Que per Nadal serien a casa. Però el Nadal els enxampa a la trinxera. Encara és aviat, i es desconeix que serà una guerra molt llarga i amb unes mortaldats tremendes. Per això, els soldats no han tingut temps de fer-se una idealització negativa de l'enemic». Aquest historiador insisteix que la duresa de la vida a les trinxeres facilitava aquestes situacions. «Entre els soldats d'un bàndol i l'altre  s'establia un modus vivendi basat en el viu i deixa viure».

Una manera de rebel·lar-se

No obstant, aquelles treves no van agradar a tothom. «Van sorprendre els alts comandaments d'un bàndol i l'altre. No els agradava. Per això van intentar evitar que es repetissin i, el Nadal següent, hi havia ordres estrictes per evitar que es produïssin», explica Cazals.  «Les treves els permetien fer coses, com jugar a futbol, que per a ells eren normals en temps de pau», comenta l'historiador francès, que opina: «La treva va ser una manera de rebel·lar-se contra unes elits que els enviaven al front a morir com xais; era una manera de mostrar el desig de pau».

Vegeu l'especial de la treva de Nadal a www.elperiodico.cat.