L'agonia de Cameron

«¿Es desperta a mitja nit suant, pensant en la possibilitat d'una derrota?», li van preguntar al primer ministre britànic, David Cameron, aquesta setmana. «Per descomptat», va ser la seva resposta immediata. La possible victòria del sí li està fent perdre el son i li fa agafar calfreds. Segur que aquesta nit Cameron no podrà aclucar els ulls. A la possible «tragèdia» de «veure trencar-se el Regne Unit», com ell deia, s'hi pot unir el drama personal d'haver d'embalar els mobles i fer la mudança. Si Escòcia s'hi juga el futur, el primer ministre britànic també té el seu destí en suspens. Cameron ha deixat entreveure amb molt d'humor com ho està passant de malament. «Després dels esdeveniments dels últims dies, l'assassinat hauria sigut un alliberament molt ben rebut», els va dir als convidats dimarts durant la presentació d'un llibre a Downing Street.

La incertesa ha desfermat els nervis i ha multiplicat la feina a la residència oficial del primer ministre. L'equip de col·laboradors de Cameron està treballant en el pla a i en el pla b. Davant la impossibilitat de prendre una decisió, estan preparant al mateix temps dues agendes alternatives. La que acabarà portant-se a terme dependrà del resultat de demà al matí. «Estic nerviós, però confiat», comentava ahir Cameron.

En la primera agenda, l'oficial fins ara, té previst un important viatge a l'estranger. Dimarts l'esperen a Nova York per participar en l'Assemblea General de les Nacions Unides, on celebrarà durant dos dies un seguit de reunions qualificades de «vitals», per concretar la coalició que lluitarà contra l'Estat Islàmic. El Regne Unit podria anunciar fins i tot l'inici d'atacs aeris contra els gihadistes. En aquest mateix marc també discutirà assumptes relacionats amb el canvi climàtic.

La segona agenda es manté molt més zelosament guardada. És la que s'activaria en cas de victòria del sí. La versió oficial és que no hi ha previstos plans de contingència. No obstant, la separació d'Escòcia obligaria a prendre mesures extraordinàries el mateix divendres. La preocupació més immediata seria frenar qualsevol convulsió als mercats financers i possibles fluctuacions de la lliura esterlina. Cameron, sens dubte, hauria de celebrar consultes amb el Banc d'Anglaterra, que també està a l'expectativa del que passi.

La ruptura del Regne Unit obriria una crisi política i constitucional. El primer ministre podria convocar el Parlament durant el cap de setmana, o potser esperar fins dilluns, després d'haver conversat amb Alex Salmond i haver acordat els següents passos a fer.

Un Cameron molt debilitat hauria d'enfrontar-se a les recriminacions dels seus propis diputats als Comuns. ¿L'obligarien a dimitir els mateixos tories furiosos per haver acceptat convocar la consulta? Ahir el primer ministre va tornar a descartar aquesta possibilitat. «El meu nom no és a la papereta».

Salvar la pell

Potser seria l'oposició laborista la que presentés un vot de censura. Però Cameron podria salvar la pell momentàniament. En la situació sense precedents en què es trobaria el país, la caiguda del Govern només incrementaria la inestabilitat. Les eleccions previstes per al maig es podrien avançar, si se'n va, o al contrari, s'endarreririen fins a completar en els pròxims 18 mesos les delicades negociacions sobre els termes de la independència amb Salmond.

Notícies relacionades

Els últims sondejos donen un lleuger avantatge al 'no' a Escòcia

Escòcia: el referèndum de la A a la Z

A l'oposició també han de comptar amb un pla b. Els laboristes celebren la setmana que ve el congrés anual, que es pot veure interromput si es convoqués el Parlament dilluns. Tampoc està a punt la redacció final del discurs del líder, Ed Miliband, per dimarts, que variarà en funció del que passi a Escòcia.

Fins i tot la reina ha hagut de cancel·lar la tradicional festa escocesa que cada any celebra a la seva residència de Balmoral. El ball, amb gaites i tartanes, en què només participen la família reial i els seus treballadors escocesos, estava previst per avui, però s'ha cancel·lat. Isabel II també espera als 88 anys saber si el seu país s'ha dividit en dos.