Alarma a la regió

L’anunci fet el 29 de juny per l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIL) que havia proclamat un califat islàmic a les parts del territori de l’Iraq i de Síria sota el seu control testifica el grau d’autoconfiança d’aquest grup gihadista sunnita, el més radical sorgit de les ruïnes de l’Estat iraquià després de la invasió anglo-nord-americana del 2003, un Estat que ara es troba en alarmant estat de descomposició. Els recents avanços militars aconseguits per l’ISIL, tant a Síria com a l’Iraq, no han fet sinó augmentar aquesta autoconfiança. L’Observatori Sirià dels Drets Humans, que des del Regne Unit fa un seguiment del que passa a Síria basant-se en una àmplia xarxa de contactes locals, va assegurar dijous que, en aquest país, l’ISIL ja controla un territori cinc vegades més gran que el del veí Líban.

Tampoc és insignificant que l’ISIL hagi canviat el seu nom i ara es denomini simplement Estat Islàmic. Les ambicions del califat no es limiten al territori de Síria o l’Iraq. Per naturalesa, el califat té per missió l’expansió del Govern islàmic i un dels seus objectius és esborrar les fronteres dels estats del Pròxim Orient que havien estat traçades artificialment el 1916 amb l’Acord Sykes-Picot, negociat en secret pel diplomàtic francès François Georges Picot i el britànic Mark Sykes, pel qual la Gran Bretanya i França es van repartir les seves àrees d’influència a la regió després de la caiguda de l’Imperi otomà. 

Jurament de fidelitat 

En la proclamació del califat, àmpliament difosa a internet, el portaveu de l’ISIL, Abu Mohammad al-Adnani, va anunciar l’obertura «d’una era nova per al gihad internacional» i va afegir: «Comuniquem a tots els musulmans que, amb la declaració del califat, a partir d’ara és obligatori prestar jurament de fidelitat al califa Ibrahim –nom del líder de l’ISIL o l’actual Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi– i donar-li suport. La legalitat de tots els emirats, grups, estats i organitzacions passa a ser nul·la en el moment de l’expansió del califat i de l’arribada de les seves tropes als seus territoris». 

Notícies relacionades

Trump retira la nominació de l’amic d’Elon Musk per dirigir la NASA

Els sondejos donen un empat entre Trzaskowski i Nawrocki a Polònia

No és estrany que l’avanç de l’Estat Islàmic hagi fet sonar les alarmes als veïns de l’Iraq i Síria. La cadena de televisió Al-Arabia va afirmar dijous passat que Aràbia Saudita havia desplegat 30.000 soldats a la frontera amb l’Iraq. Per la seva part, el rei Abdul·là de Jordània, tement un contagi del gihadisme, va fer una crida demanant ajuda a la comunitat internacional. S’ha de tenir en compte que Jordània ja acull més de 600.000 refugiats sirians i que també s’enfronta als seus propis radicals islamistes locals. 

Es fa difícil pensar que, malgrat tots els titubejos i la negativa a intervenir militarment a Síria, Occident toleraria amb els braços plegats una hipotètica caiguda de Jordània –un país aliat del món occidental i relativament estable amb una monarquia que sempre ha jugat un paper de moderació a la regió– a mans dels extremistes islàmics.