Els sondejos donen un empat entre Trzaskowski i Nawrocki a Polònia

"Hem guanyat, tot i que ha anat molt just. Sabíem que seria difícil", van ser les primeres paraules de Trzaskowski, un minut després de difondre’s aquestes dades, emocionat, però mesurat i mentre esclatava la joia a la seu de la seva Plataforma Ciutadana (PO), el partit del primer ministre Donald Tusk. En Trzaskowski hi ha dipositades les esperances del Govern polonès de posar fi al veto que, des de la presidència, ha imposat fins ara el president sortint, Andrzej Duda, afí al PiS, a les seves reformes.

"Al final de la nit serem nosaltres els guanyadors. Salvarem Polònia", va assenyalar en paral·lel Nawrocki, amb un gest combatiu i confiant pel que sembla que els resultats finals, que potser no se sabran fins aquest dilluns mateix, acabaran capgirant a favor seu aquest marcador contrari.

En la primera volta de les presidencials s’havia registrat una participació rècord, amb un índex del 68% entre els gairebé 29 milions d’electors polonesos que estaven convocats. Per a la segona ronda es va superar el rècord fins a situar-se en un 72,8%, segons dades la Comissió Electoral polonesa.

Els experts consideraven que una alta mobilització aniria en benefici de Trzaskowski, representant de la voluntat de consolidar Polònia com a país de pes creixent dins de la Unió Europea (UE) i puntal del flanc est de l’OTAN. Cada dada parcial de participació difosa durant la jornada era rebuda per l’equip de Trzaskowski com un bon símptoma, plasmat en la successió de tuits en cascada en què s’elogiava la mobilització ciutadana.

L’agenda pendent

D’una victòria de Trzaskowski, un polític amb bagatge europeu, a més d’alcalde carismàtic, en depèn el final del veto a les reformes promeses per Tusk en la campanya electoral que el va portar a la direcció del Govern, el 2023, però que s’han vist bloquejades sistemàticament per Duda. A Polònia, el president exerceix la direcció sobre les forces armades i té la potestat de vetar pràcticament totes les lleis. Tusk no ha pogut fins ara capgirar la dinàmica marcada pels anteriors vuit anys de governs liderats pel PiS, en línia de confrontació permanent amb la UE per erosionar l’Estat de dret, minar la independència del poder judicial o pretendre exercir el seu control sobre els mitjans.

Les esperances de victòria de l’ultranacionalisme estaven dipositades en aquest neòfit en la política i exboxejador que és Nawrocki, amb vincles passats amb negocis tèrbols i amb prostitució, però que als ulls del PiS representa la proximitat amb el ciutadà corrent, que està descontent amb l’elitisme europeista atribuït a Tusk i a l’alcalde de la capital polonesa.

Notícies relacionades

Columna de fum de 5.000 metres per erupció de l’Etna

L’ultranacionalista Nawrocki guanya a Polònia i posa Tusk contra les cordes

Trzaskowski havia guanyat la primera ronda, celebrada al maig, per un avantatge mínim. Però en la recta final fins a la segona volta els sondejos apuntaven a un empat. L’alcalde de Varsòvia havia dedicat el seu últim dia de campanya a buscar el vot fora de la capital. Va recórrer en una sola jornada sis etapes pel nord polonès, incloent-hi Gdanks, la ciutat natal de Nawrocki. A Varsòvia no hi havia ningú que gosés avançar pronòstics, més enllà del que podia ser una nit frenètica fins a tenir resultats consolidats, ja avui. "És un moment clau per a Polònia. Som un país decisiu per a la defensa europea. Ens hem de fer escoltar internacionalment", afirmava Pawel Mrozek, jove activista que fins a l’últim minut continuava cridant al vot davant el palau presidencial, tot i que sense decantar-se per cap candidat.

L’elecció entre Trzaskowski i Nawrocki tenia aires de reedició de la pugna eterna entre Tusk i Kaczynski. Aquests dos polítics s’enfronten a les urnes, directament o indirectament, des del 2007. Llavors va guanyar la partida Tusk, que va ascendir així per primera vegada a la direcció del Govern. Va ser reelegit el 2011, però quatre anys després va fracassar en l’intent de saltar a la presidència. Es va prendre la revenja el 2023, quan va guanyar les eleccions parlamentàries i va posar fi als vuit anys de domini exclusiu del PiS.