Obama fixa el seu full de ruta per sortir definitivament de l'Afganistan el 2016

Quan falta poc més de mig any perquè els Estats Units deixin de combatre a l'Afganistan, el president Barack Obama ha esbossat aquest dimarts els pròxims passos per tancar definitivament la guerra més llarga de la història nord-americana, iniciada pocs dies després dels atacs de l'11 de setembre del 2001 a Nova York i Washington. Obama ha assegurat que, una vegada conclogui la missió de combat de les seves tropes a finals d'any, deixarà al país asiàtic 9.800 militars, que es dedicaran exclusivament a formar les forces de seguretat afganeses i a assessorar-les en les operacions antiterroristes “contra les restes d'Al-Qaida”. Un any després, a finals del 2015, el contingent es reduirà a la meitat i, abans que s'acabi el 2016, els soldats marxaran definitivament. 

“És hora de girar full després d'una dècada en què bona part de la nostra política exterior ha estat centrada en les guerres de l'Afganistan i l'Iraq”, ha dit el president en un discurs des del roserar de la Casa Blanca, una dia després de viatjar fins a la base aèria de Bagram, als afores de Kabul, per celebrar Memorial Day amb les tropes, una festa nacional en què es recorda els caiguts per la pàtria. “Així és com s'acaben les guerres al segle XXI. No ho fan amb firmes cerimonials, sinó amb cops decisius contra els nostres adversaris, amb transicions cap a governs electes i amb forces de seguretat entrenades per portar la iniciativa i finalment assumir tota la responsabilitat”, ha afegit.

Com ha reconegut Obama, els seus plans estan supeditats a fer que el pròxim president afganès, que es decidirà el 14 de juny a la segona volta de les eleccions, firmi l'acord bilateral de seguretat. Entre altres coses, aquest acord atorgaria immunitat als militars nord-americans, garantint-los que no hauran de respondre pels seus actes davant els tribunals locals. L'encara president Hamid Karzai s'ha negat ha firmar-ho, com van fer les autoritats iraquianes el 2011, però els dos candidats que aspiren a succeir-lo --Abdul·là Abdul·là i Ashraf Ghani Ahmadzai-- ja han afirmat que estan disposats a ratificar-lo. Si no ho fessin, ha dit avui Obama, els prop de 32.000 soldats que els EUA manté a l'Afganistan se n'anirien a finals del 2014.

Notícies relacionades

Alemanya es postula com a potència puntal del rearmament tot i la recessió

Europa al núvol

Aquesta era essencialment l'opinió del Pentàgon: una sortida escalonada, sempre que es firmi l'acord bilateral, o una espantada abrupta si no es protegeix el seu treball. Tant els militars com la Casa Blanca són conscients que l'Afganistan “estarà lluny de ser un país perfecte” quan es repleguin les veles, però Obama vol complir amb la seva promesa de tancar les guerres iniciades pel seu predecessor abans que expiri el seu mandat. Aquesta estratègia molesta els republicans i preocupa alguns generals perquè consideren que el missatge que s'està traslladant a Al-Qaida i els talibans és que els EUA tenen més pressa per marxar que per guanyar la guerra. Una guerra que pocs pensen, no obstant, que es pugui guanyar.

Els senadors republicans John McCain, Lindsey Graham i Kelly Ayote van respondre al president afirmant que el seu anunci és “un error monumental i un triomf de la política sobre l'estratègia”. Els tres són partidaris de negociar el final de la contesa, cosa que també ha intentat sense èxit l'Administració Obama obrint vies de diàleg amb els talibans. “Tant aquest objectiu com la retirada de les tropes de l'Afganistan hauria de basar-se en les condicions i no en les preocupacions del president pel seu llegat”, han dit aquest dimarts. Obama oferirà demà dimecres un discurs en l'acadèmia militar de West Point, on esbossarà les línies mestres de la seva política exterior per als dos anys i mig que li queden de presidència.